Que allò de la substitució completa dels cotxes amb motor de combustió no es concretarà amb la mateixa rapidesa que els jerarques europeus desitgen és ja una cosa comunament acceptada. Segons Bloomberg, les vendes d'elèctrics no superaran a tot el món a les de convencionals fins a 2037 i això comptant amb la previsió de la UE de no permetre des de 2035 la venda de vehicles amb motor de combustió o no preparats per funcionar amb combustibles no elaborats a partir de recursos fòssils com el petroli (o el carbó, que també serveix per fabricar gasolina sintètica). De fet, la previsió de Bloomberg parla d'un 30% de cotxes elèctrics el 2040. Així les coses, i hagut compte que el que sí que sembla que té els dies comptats és el combustible (gasolina i gasoil) que avui coneixem, les diferents marques posen fil a l'agulla per oferir alternatives i poder continuar construint motors convencionals. Una de les que més avançades té les tasques és Toyota. I una altra que també transita per aquest camí és la petroliera espanyola Repsol, que està ja oferint aquest tipus de combustible en algunes de les seves gasolineres.
El eFuel de Toyota
El gegant japonès, que va ser la primera gran marca en vendre cotxes híbrids, és molt crític en relació amb la voluntat de voler eliminar els motors de combustió que confessen diferents líders mundials i, per això, ha realitzat ja proves reeixides amb un combustible sintètic elaborat a partir d'hidrogen renovable i diòxid de carboni procedent de captures. Aquest combustible no afegeix nou CO2 a l'atmosfera i, per això, no incrementa l'efecte d'hivernacle. No és casual, a més, que aquests combustibles es desenvolupin mentre els sistemes de captura de CO2 tornen a generar interès.
Compatible, com el de Repsol
El nou combustible, a més, serà compatible amb els motors convencionals, la qual cosa implica que no seran necessàries modificacions als vehicles que els utilitzin. El nou combustible redueix les emissions de CO2 en fins i tot un 75%. Repsol, alhora, produeix el seu combustible verd a partir de residus d'origen vegetal i olis domèstics. És, en si, una versió millorada dels biodièsels que es van fer populars fa uns anys i que la UE va deixar de recolzar en considerar que fomentaven el monocultiu i podien arribar a implicar un canvi d'usos agraris, desplaçant a les plantacions de cereal per a consum animal i humà.
Ara, en lloc de material vegetal produït específicament per generar combustibles, Repsol fa servir residus que valoritza combinant-los amb altres matèries primeres. El dubte que queda té a veure amb el preu a què s'acabaran comercialitzant aquests combustibles verds quan siguin l'única alternativa. Si la idea de convertir el vehicle elèctric en hegemònic continua ocupant els caps dels qui decideixen, ho tenen fàcil: amb l'e-fuel a més de 2,5 euros el litre, ningú no voldrà comprar cotxes nous amb motor de combustió per barats que siguin comparats amb els elèctrics. Ara, això sí, poc podran fer contra els cotxes ja matriculats i en circulació. El futur del parc mòbil europeu és acabar assemblant-se el de Cuba, on només una minoria privilegiada pot permetre's conduir un cotxe nou i mediambientalment eficient? Veurem.