Com skimming, es coneix a aquella tècnica que els ciberdelinqüents utilitzen per extreure en segons d'una targeta de crèdit dades tals com el nom del titular, el número|nombre, la data de venciment i el codi CVV a fi de poder utilitzar-los per fabricar una targeta falsa i realitzar transaccions. La Guàrdia Civil, alertada per l'increment de denúncies vinculades a transaccions fraudulentes ens adverteix aquests dies del risc cert que correm si, en algun moment, perdem de vista la nostra targeta de crèdit.

Una persona paga amb una targeta de crèdit | Foto: Unsplash
 

L'origen del terme

To skim, en anglès, significa alguna cosa tal que fer un cop d'ull, si parlem d'un text o, també, moure'ns ràpidament sobre una superfície sense tocar-la o eliminar allò sòlid que sobreneda en un líquid. És, en definitiva, aconseguir per a un mateix el substancial d'alguna cosa sense que ningú s'adoni que te l'emportes i, per això, el vocable en qüestió s'ha escollit per identificar el que fan (o intenten fer) els ciberdelinqüents si tenen la nostra targeta de crèdit a mà.

Mètodes utilitzats

Les eines que es fan servir per al skimming són diverses i van des de dispositius instal·lats fraudulentament a la ranura del caixer automàtic a través de la qual inserim la nostra targeta o, també als terminals de pagament a cambres|càmeres ocultes que graven transaccions i claus o aplicadors instal·lats als terminals. Per evitar ser víctima d'aquest tipus de pràctiques és fonamental no perdre de vista la targeta quan fem un pagament i verificar els TPV o els caixers automàtics amb els que operem. Per descomptat, convé també vigilar el nostre compte bancari i, a la que es detecta un moviment sospitós, denunciar. Una altra bona idea és activar el servei de notificacions de la nostra banca electrònica, que ens informa de tots els moviments