Seguretat, privacitat, confidencialitat són termes que susciten una gran atenció i preocupació des que les noves tecnologies inunden les nostres vides. No en va existeixen nombrosos casos en els últims temps en què arreu del món s'estan produint constants violacions de la intimitat de les persones per part de diverses entitats.

Escàndols com el de Facebook i Cambridge Analytics, el de la filtració de milions de contrasenyes de diferents serveis o altres com el que recentment s'ha conegut en el qual Twitter cedia les dades dels seus usuaris als anunciants sense el seu permís, han convertit en escèptica una important quantitat d'usuaris de tecnologia a tot el planeta.

Els usuaris que se senten insegurs no són una excepció sinó que cada vegada el número dels que no confien en el relat oficial sobre la privacitat o la seguretat és més gran. Al cap i a la fi, la seguretat no és només un fet sinó que es tracta també d'una sensació, ja que no som capaços –en principi– de saber si se'ns està dient la veritat o no.

L'últim cas que ha causat un enuig considerable entre els usuaris de telefonia és d'avui mateix. El diari El País ha revelat que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha firmat un acord amb les tres principals companyies espanyoles de telefonia perquè aquestes rastregin en el seu favor els mòbils dels ciutadans durant vuit dies (del 18 al 21 i el 24 de novembre, el 25 de desembre i el 20 de juliol i el 15 d'agost del pròxim estiu), amb el presumpte objectiu de conèixer els moviments dels ciutadans a gran escala i sense conèixer les dades de cada usuari.

El problema és que en aquest cas, com en molts d'altres, els ciutadans han de fiar-se a cegues del que se'ls assegura, sense tenir la certesa que el que s'afirma des de l'INE sigui tal com s'exposa en el següent breu comunicat.

Així mateix, han estat diverses les veus autoritzades clamant contra la intromissió en la intimitat que suposa que les companyies telefòniques es posin al servei de l'Estat per dur a terme una pràctica sobre la qual cap usuari no ha concedit la seva autorització.

Però no tot acaba aquí, ja que fins i tot la mateixa Agència Espanyola de Protecció de Dades ha exigit a l'Institut Nacional d'Estadística dades sobre el polèmic estudi.

El que per a alguns no és més que un ús normal d'unes dades agregades i anònimes, no sembla convèncer ni de bon tros experts i a una gran quantitat de ciutadans, si s'atén el clamor en contra de l'estudi que té lloc a les xarxes socials.

Un exemple habitual sobre altres situacions en les quals les companyies telefòniques fan negoci venent les dades de la ubicació dels seus usuaris, és el que es produeix mitjançant acords entre les tecnològiques i els grans centres comercials. És una pràctica constant que ambdues parts firmin contractes en els quals les empreses de telefonia ofereixin informes d'ubicació, horaris d'entrada i sortida de determinats establiments i altres paràmetres referents als usuaris, a fi que els comerços puguin treure un millor partit als seus negocis.

L'única manera de no poder ser rastrejat

L'única manera efectiva de poder no formar part de l'estudi pactat entre l'INE i Movistar, Vodafone i Orange és la de posar el mòbil en manera avió durant les dates assenyalades. Un truc que impedirà a les companyies telefòniques conèixer on es troba el telèfon i, per tant, el seu usuari, ja que no estarà connectat ni a la seva xarxa de veu, ni a la seva xarxa de dades.

L'únic inconvenient d'aplicar el mode avió aquells dies és que els usuaris de telefonia no podran fer ni rebre trucades tradicionals a través del mòbil. Tanmateix, tot aquell que es connecti amb el mode avió activat a una xarxa wi-fi, podrà navegar per internet, utilitzar totes les aplicacions del mòbil i dur a terme converses telefòniques per veu Whatsapp, Telegram, Signal o Skype, entre altres serveis.

Es tracta, per tant, d'una opció a considerar i que suposa una valuosa cobertura sobre la inviolable privacitat sense gairebé inconvenients en contra.