El 1950, la població sumada dels 27 països que avui componen la UE representava un 12,9%, però avui només representa el 5,7%. Si ningú no hi posa remei, el 2070 representarà només el 3,7%. Les esmentades xifres, sens dubte, posen l'espai geogràfic que ha condicionat durant dècades l'esdevenir sociopolític de tot el món davant d'una cruïlla. A la UE assumeixen que Europa viu ja una crisi poblacional que té tots els números per convertir-se també en econòmica i reputacional.
Ni fallida econòmica ni invasió militar: simplement envelliment
El 2070, Nacions Unides estima que la població mundial haurà arribat als 10.500 milions de persones i, per a aquell any, es calcula que a Europa hi viuran uns 424 milions. D'aquests, el 30% seran persones amb 65 o més anys. Avui, Europa té 447 milions d'habitants i s'espera que el 2025 assoleixi els 449. A partir del 2030, començarà a descendir perquè la població productiva (entre 20 i 64 anys) descendirà de manera constant. Amb això, la taxa de dependència augmentarà i el cost sociosanitari creixerà. Només, consideren des de la Comissió Europea, hi ha una oportunitat per mantenir els nivells de cobertura social actuals: que la taxa d'ocupació de la població en edat laboral creixi i els salaris (i amb això les cotitzacions) també ho facin. A Espanya, la necessitat és més apressant encara. I per evitar-ho, és fonamental revertir la dinàmica de les regions rurals en les quals el descens poblacional ja s'està produint.
I els Estats Units?
Avui, els Estats Units són un espai demogràficament més dinàmic que Europa Occidental, però la situació d'aquí al 2070 serà similar: les projeccions calculen que els seus habitants representaran un 3,9% sobre el total del planeta. La Xina també perdrà pes: el 18,5% de població mundial que avui representa quedarà reduïda el 2070 al 12%. Aquell any, la mitjana d'edat a la Xina serà de 49 anys, un any més que els 48 que registrarà Europa. La Xina, així, calca les dinàmiques demogràfiques d'Occident, però de manera accelerada: la seva població envellirà amb rapidesa i encara que el declivi demogràfic reduirà la pressió ambiental que exerceix la seva població, el país haurà d'encarar un desafiament important: si vol un sistema de protecció social comparable als d'Occident, haurà d'atendre una població envellida i dependent.
Qui creix?
El més inquietant de l'escenari futur que es dibuixa per al 2070 té a veure amb els països que concentraran el gruix de la població mundial aquell any: l'Índia; país amb escassos recursos, importants tensions i un medi ambient degradat, acollirà el 15,6% de la població mundial. I l'Àfrica, que avui acull el 14% de la població mundial, acollirà el 2070 el 27,4%. El dilema que se'ns presenta és simple: els europeus importarem des de l'Àfrica la mà d'obra que faltarà oferint aquí als seus habitants les condicions de vida que anhelen o donem suport activament al desenvolupament econòmic —i democràtic— a l'Àfrica per alleujar la pressió migratòria que, sens dubte, experimentarà Europa? La Xina ja ha decidit i, per això, està intentant ocupar a l'Àfrica el paper que, històricament, hi havia exercit Europa.