A Cuba, amb els seus 12 milions d'habitants, circulen per les seves carreteres entorn de 100.000 vehicles fabricats abans del 1959. Les limitacions a la importació de vehicles, la inexistència d'una indústria de l'automoció pròpia i els minvats ingressos dels cubans van fer que només alguns vehicles soviètics (Lada, principalment) hagin arribat fins a Cuba fins que el 2013 el règim castrista va liberalitzar la compra de cotxes estrangers.
Tot i això, els escassos ingressos de la població cubana, han impedit de renovar el parc mòbil de l'illa i, avui, Cuba continua sent un paradís per als amants dels cotxes clàssics i un infern per a qualsevol local que necessita un cotxe de manera quotidiana: no hi ha recanvis, el combustible és car i comprar un cotxe és impensable. El 2014, primer any d'obertura del mercat automobilístic a l'illa, no es van vendre ni 500 cotxes. Les restriccions als cotxes amb motor de combustió que imposa la UE en nom de la revolució verda poden, considera el director executiu d'IVECO Gerrit Marx, fer que tot Europa acabi convertida –en el que a parc mòbil es refereix- en quelcom semblant a la Cuba actual d'aquí a trenta anys. Ens espera, més que una mobilitat verda, una mobilitat, parafrasejant els Orishas, A lo Cubano?
No, els cotxes elèctrics no baixaran
Marx dona per fet que els cotxes elèctrics no baixaran i es mantindran amb preus que les classes mitjanes no poden assumir. Per això, cada vegada seran més els conductors que allarguin –com passa a la Cuba castrista- la vida dels seus cotxes al màxim. Sobre els combustibles verds també és clar: "són el xampany de la propulsió. Si tens un Ferrari o un Porsche Turbo no t'importarà si el litre costa 5 o 8 euros, però no és un combustible per al futur", apunta. A aquests preus, fins i tot és possible que s'arribi a activar un mercat informal de carburants que contaminaran molt més que els actuals. Sigui com fos, el pla traçat des de la UE sembla clar: els cotxes particulars es convertiran, siguin elèctrics, híbrids o de combustió, en un article de luxe a l'abast de molt pocs. Porsche assegura que podrà produir combustible sintètic neutre en carboni a dos dòlars el litre, però a l'esmentada quantitat cal sumar-li els costos de transport i distribució i, per descomptat, el marge de benefici.
Ningú no inverteix en motors de combustió nous
Des de Renault, el seu director executiu Luca de Meo indica que considera que avui a Europa no hi ha ningú que estigui disposat a invertir en nous motors de combustió més eficients. Sobre la normativa Euro 7, indica que la considera contraproduent, perquè desincentiva els fabricants a l'hora de desenvolupar noves solucions de propulsió basades en mètodes eficaços i testats com els combustibles líquids. BMW i Porsche deien fa res que no acabaven de veure clar allò que els cotxes convencionals vagin a desaparèixer, però tot indica que, molt possiblement, el que tenen al cap és continuar produint motors convencionals només per a cotxes cars o molt cars. Just per als mateixos dels quals parlava el director executiu d'Iveco. Des de Stellantis, Carlos Tavares recorda que, si ningú no el remeia, la indústria xinesa del cotxe elèctric –més madura que l'europea- pot deixar fora de joc tots els fabricants occidentals de classe mitjana. Al final, el màxim responsable d'Iveco tindrà raó: tot Europa es convertirà automobilísticament parlant a Cuba però, en lloc de preciosos Buick i Cadillac, tindrem els carrers plens de Dacia Sandero, Seat Arona i Kia Sportage vells Resem, doncs, perquè només ens acabem assemblant a Cuba en això dels cotxes