Els llegums, font de proteïnes tradicional de la dieta mediterrània, es conreen cada vegada menys. Ho confirma un recent estudi elaborat pel grup operatiu Legsapiens del sindicat d'agricultors UPA: de les entre 600.000 i 700.000 hectàrees dedicades al cultiu de llegums que existien el 2012, actualment es conreen menys de 110.000.
Mongetes, faves i llenties
Segons el Ministeri d'Agricultura, el 2021 se'n conreaven 43.000 ha de cigrons, 9.300 de mongetes, 22.000 de faves i 35.000 de llenties. El retrocés d'aquests cultius, que produeixen un aliment que és un més que interessant (i tradicional) font de proteïnes és evident, però Per què es produeix si a Espanya el consum de llegums continua sent important? La generalització de patologies com la celiaquia obre, a més, una nova oportunitat, ja que les farines elaborades amb cigrons o llenties sí que són aptes per als qui la pateixen.
Importacions
Actualment, la majoria dels llegums que mengem no són d'origen nacional. Cada any, arriben unes 150.000 tones de l'exterior, quantitat que suposa gairebé quatre vegades el total del que preprodueix aquí. Lorenzo Ramos, secretari general d'UPA, explica per què: "Avui, els llegums no són un producte atractiu per als agricultors atesa la seva baixa rendibilitat". Aquesta falta de rendibilitat, indica Ramos, deriva de les importacions massives procedents de Mèxic, Argentina, el Canadà i USA. A més, hi ha un altre problema: no existeixen infraestructures industrials suficients per processar la matèria primera que s'obtindria en el cas que es conreessin més. Només a la província de Lleida, una de les províncies espanyoles en les quals l'agricultura té més pes econòmic, hi ha 60.000 hectàrees aptes per a aquests cultius, però els consumidors exigeixen presentacions diferents i elaborats (farines sense gluten, sense anar més lluny) que, avui, la indústria agroalimentària espanyola no pot oferir. Els llegums, per afegit, són un cultiu que exigeix menys recursos que altres de molt comuns a Espanya com el blat de moro. En concret produir un quilo de blat de moro exigeix 450 litres d'aigua i un de llenties, només 25. Acabarem, també amb els llegums, depenent de productors forans?