Segurament, és una de les coses més horribles que qualsevol pare pot imaginar: estàs dormint i, de sobte, et despertes i sents algú parlant-li al teu nen petit, que dorm a l'habitació del costat. Per descomptat, t'aixeques corrent i descobreixes estupefacte que el que succeeix és que hi ha un individu (o indivídua) dient-li coses a la criatura a través del micròfon que incorpora aquesta càmera de videovigilància tan maca que et van convèncer per comprar. El nen, per descomptat, aliè a tot, dorm o, en el pitjor dels casos, està despert i plorant. Qui té la culpa? Tu, per descomptat; però si encara no t'ha passat no et preocupis, t'explicarem què pots fer per evitar-lo si ets dels que consideren que aquestes càmeres que no existien quan nosaltres érem petits i sense les que els nostres pares van aconseguir que arribéssim a ser adults (més o menys) normals són imprescindibles.
Mesures de seguretat
El primer, per descomptat, és escollir un fabricant fiable que destaqui per les mesures de seguretat que inclou als seus dispositius. Per sort, gràcies a la tecnologia, podem contrastar el que el mateix fabricant diu de si mateix (publicitat) amb el que explica la premsa especialitzada (informació) o els mateixos usuaris (opinions). També és interessant, per descomptat, que escullis un model que no permeti la comunicació remota mitjançant una aplicació. Si has d'utilitzar contrasenyes, en fa servir una de difícil d'endevinar i, a més, fa servir la doble verificació. Per descomptat, no t'has d'oblidar mai de revisar periòdicament els registres del monitor, ja que no hi ha millor manera de detectar intrusions.
Com es pirategen aquestes càmeres de videovigilància?
Doncs, en realitat, de la mateixa manera que qualsevol altra: coneixent la contrasenya o forçant-la. Els motius per segrestar una càmera d'aquest tipus són molts: des de saber a quines hores dormiu o quan no esteu per planejar un robatori a espantar-te dient-te que segrestaran al teu fill o, simplement, passar l'estona fent una cosa tan indecent com espantar a un nen, primer, i als seus pares, després. El millor, a més de preguntar-te si de veritat necessites aquesta càmera de videovigilància és avisar el nen: n'hi ha prou amb asseure's un dia amb ell (si té ja edat) davant de la càmera i dir-li "mira, això és perquè vegem com dorms però, si un dia surt per allà algú que no siguem nosaltres, cosa que no hauria de passar, el que cal fer és molt fàcil: li saques la llengua i et vens corrent a la nostra habitació i, després, venim els tres junts i li expliquem quatre coses que, ja t'ho avanço, no li faran cap gràcia". Per cert, a Samsung ja estan preparats per vendre'ns càmeres d'aquestes amb què controlar els nostres gossos. Per sort, com ells són més llestos, si pel monitor surt algun desgraciat sense res millor que fer, segur que el solucionen amb quatre lladrucs o, directament, tirant la càmera a terra