Linkedin, encara que molts ho considerin poc més que un Facebook amb ínfules, és una xarxa social en la qual es poden aconseguir oportunitats certes. D'un temps ençà, el portal de networking s'ha convertit en eina de treball bàsica per a prospectors laborals, orientadors i reclutadors i, a través d'ella i fins i tot moltes vegades abans que es produeixi una publicació convencional de l'oferta, les empreses –o els qui reben l'encàrrec de gestionar les contractacions d'aquestes- contacten amb professionals que consideren susceptibles que poder incorporar-se al seu equip. Coneixedors d'aquest fet –sí, a Linkedin es gestionen moltes d'aquestes ofertes ocultes que són, gairebé sempre, les més interessants- els gestors de la xarxa van crear fa anys ja la insígnia Open To Work, que permet indicar que un usuari busca de manera activa noves oportunitats laborals.

Open to work
 

Serveix?

Sobre l'esmentada insígnia aquesta és, assegurança, la primera pregunta que ens hem de fer. A priori, lluir-la no hauria d'implicar cap risc però, si bé és cert que en mercats laborals com l'anglosaxó -Linkedin, el saps bé, no es va crear a Espanya- així és, al nostre país pot ser que exhibir-la tingui conseqüències indesitjades. Pablo Cobisa, orientador laboral, abundava en això en un apunt realitzat, precisament, a Linkedin aquesta setmana.

Contraproduent?

Pablo considera, i així ho explica en el seu apunt, que lluir tal insígnia és poc menys que autocol·locar-nos "una etiqueta amb llums de neó indicant que estem oberts a oportunitats laborals" sense que, a més, deixem clars que estem efectivament disponibles per treballar, ja que el percentatge de conciutadans nostres que dominen l'anglès no passa del 30%. A Espanya, continua Cobisa, "els treballadors ocupats són més atractius per als reclutadors que els treballadors aturats" i, per això, aconsella que "no convé" donar massa pistes sobre la situació laboral de cadascú. Al nostre país, conclou, no serveix de gran cosa i pot arribar a ser fins i tot contraproduent. Amb tot, assenyala també que el seu plantejament és només "una opinió personal" sobre l'assumpte. El cert és que no s'equivoca: en un país en el qual els reclutadors s'estranyen –i fins i tot molesten- quan detecten en un CV d'un candidat en principi interessant un lapse de temps en el qual el titular d'aquest no ha estat actiu, millor no explicar res més que el que se't pregunti.