Amb les eines d'IA succeeix el mateix que amb qualsevol altra tecnologia: pot ser beneficiosa o perjudicial en funció de per a què s'utilitzin. Així, i entra les possibilitats múltiples que ofereix aquesta tecnologia, figura (Déu n'hi do) la de parlar amb morts. Les aplicacions que permeten aquest ús tenen fins i tot nom: deadbots.

 

Què són?

Per si mateix, res més que un chatbot tradicional que s'ha configurat amb els paràmetres de la personalitat d'una persona morta. Avui, programar-los és senzill: n'hi ha prou amb recórrer a l'empremta digital que deixa una persona en morir perquè qualsevol sistema prou avançat configuri un chatbot capaç d'interactuar de manera creïble amb qui així ho desitgi. Existeixen ja fins i tot empreses que ofereixen aquests serveis.

Alt risc

Tanmateix, aquest ús de l'IA Generativa –així que més s'interactuï amb el chatbot més creïble serà fer-ho- ha estat qualificat ja per investigadors de centres com la Universitat de Cambridge com a "d'alt risc". Les aplicacions de presència post mortem pot, expliquen, generar danys psicològics greus entre els seus usuaris i, també, obrir portes a nous models d'estafa "Els ràpids avenços en l'IA generativa signifiquen que gairebé qualsevol persona amb accés a Internet i alguns coneixements bàsics pot reviure un ésser estimat mort. Aquesta àrea és un camp minat ètic. És important donar prioritat a la dignitat dels difunts i garantir que això no es vegi envaït per motius financers, per exemple, de serveis digitals d'ultratomba. Alhora, una persona pot deixar una simulació d'IA com a regal de comiat als seus éssers estimats que no estan preparats per processar el seu dolor d'aquesta manera. Els drets tant dels donants de dades com dels qui interactuen amb els serveis d'intel·ligència artificial després de la mort s'han de salvaguardar per igual, explica la doctora Katarzyna Nowaczyk-Basinska, coautora de l'estudi sobre aquestes aplicacions que ha elaborat el Centro Leverhulme per al Futur de la Intel·ligència de Cambridge (LCFI).