Per a què tenim mascotes? Principalment, per ser més feliços però, també, per gaudir de companyia, tenir una excusa per fer exercici i, com de natural els agrada menjar el que els seus propietaris, fins i tot per aprimar-se, perquè amb la seva gana perpètua, fan que els seus amos mengin menys. Al costat de totes aquestes funcions, en compleixen una altra de menys sana: faciliten als seus propietaris continguts per fer més interessants els seus perfils en xarxes socials. Així ho demostra, almenys un recent estudi. Amb tot, cal tenir alguna cosa en compte: compartir segons quins continguts en els que ells siguin protagonistes pot complicar la vida a algun propietari, perquè els ciberdelinqüents –i els delinqüents convencionals també- sotgen sempre
Contingut amb animals com protagonistes
Segons un recent estudi de Rover.com, portal de serveis per a mascotes i segons el mateix, set de cada deu amos de gats comparteixen de manera regular imatges o vídeos en els quals el gat és protagonista. En el cas dels gossos el percentatge és menor, però també ronda el 50%. Hi ha, tanmateix i en això un petit problema: qui comparteix aquest tipus de continguts, sense voler-ho, s'arrisca de vegades en excés. Per què? Doncs perquè els gats (i els gossos) poden escapar-se o perdre's i el fet que el propietari d'un d'aquests animals comparteixi de manera regular continguts en els que és protagonista evidencia l'existència d'un vincle sòlid amb l'animal. En aquests casos, qui comparteix aquests continguts ha de ser conscient que, en fer-ho, pot estar convertint-se a potencial objecte d'extorsió per part de ciberdelinqüents que, aprofitant algun episodi d'extraviament -si es dona, l'habitual és que es faci una crida en xarxes per localitzar a l'animal-, plantegin segrestos virtuals i de delinqüents offline que plantegin segrestos reals. Fins i tot, una freqüent exhibició en xarxes d'amor cap a un animal pot despertar l'interès de persones amb pocs escrúpols que, després d'algun conflicte amb l'amo de la mascota, vulguin fer mal a l'animal per també danyar així al propietari. I tampoc no fa falta arribar a tant: poden utillizar a la teva mascota per a estafes menys elaborades com, per exemple, oferir-te serveis inexistents vinculats a l'animal. Si les mascotes són membres de la família, cal cuidar-los com a tals i no exhibir-los innecessàriament, ja que se'ls posa en perill.
Com amb els menors
Si bé és cert que compartir continguts amb gats com protagonistes -amb gossos menys, però també- és tendència, no ho és menys que fer-ho en excés fa a qui els comparteix més vulnerable. Per si mateix, i amb les mascotes, convindria actuar de la mateixa manera que s'actua amb els nens en el que a compartir continguts es refereix. No es tracta ara de privacitat -que en aquest cas, tant dona, perquè parlem d'animals- sinó de seguretat i de discreció. El valuós, en xarxes, no hauria de mostrar-se sense precaucions i una mascota que s'estima, per descomptat, és valuosa.