Avui 6 de gener, i digui el que digui alguna il·luminada britànica, el carbó ha tornat a ser regal habitual a moltes cases. És, per descomptat, carbó de mentida (no és cap altra cosa que un dolç preparat amb sucre, clara d'ou, suc de llimona i colorant alimentari), però això no ha de fer-nos oblidar una realitat: per molt que determinats col·lectius s'entossudeixin, el negre mineral en el qual aquest dolç tradicional s'inspira continua sent necessari. La UE, territori en el qual (se suposa) està proscrit perquè el seu ús és un llast inacceptable per a la revolució verda continua comptant amb dos països en la llista de deu productors més grans del món.

 

Xina i Índia, els que més carbó treuen

Tot i això, els porductors més grans d'aquest mineral que a Espanya ha donat vida a comarques senceres de Lleó, Astúries, Palència, Còrdova, Ciudad Real i Terol (entre altres) i inspirat cançons sublims com a Planta 14 i novel·les gràfiques excel·lents com La Balada del Nord són Xina i Índia. A la Xina, només el 2021, es van extreure 4.126 milions de tones de negre mineral i a l'Índia, 811. I és així perquè el carbó (barat i abundant) és allà motor de desenvolupament com ho va ser al seu dia a Europa i Amèrica del Nord i, per tant, seria d'hipòcrites, negar a aquells països el salconduit barat a una vida millor que la industrialització sempre garanteix i que el carbó permet comprar imposant-los energies més cares que no ofereixen encara continuïtat de subministrament com l'eòlica o la solar. De nuclear, millor ni parlem, perquè està encara més proscrita pels de sempre que l'humil i fiable carbó.

I després?

En tercera posició, amb 613 milions de tones, queda Indonèsia i, just darrere, apareixen els Estats Units i Austràlia, amb 524 i 478 milions de tones el 2021, respectivament. El sisè productor mundial és Rússia, amb 433 milions de tones, i el setè, Sud-àfrica, amb 234. Alemanya, amb 126 milions (gairebé tot lignit per a ús tèrmic) és el vuitè productor mundial i el novè és el Kazakhstan, amb 115. Polònia, també membre de la UE com Alemanya, és el desè productor mundial amb 107 milions de tones. Espanya, on cremem el 2021 uns 5 milions de tones importades majoritàriament i produíem fa deu anys uns 10 milions de tones, ni se la veu en la llista ni se l'espera. Si hem de continuar cremant carbó, i tot indica que sí, potser estaria bé començar a fer com en Anglaterra.