És imprescindible, és la segona substància més consumida al nostre planeta superada només per l'aigua i és el responsable del 8% de l'empremta de carboni que generem, ja que la reacció química que permet produir els 4.000 milions de tones que consumim a l'any produeix CO2. Alguna cosa ha que canviar, sembla, però no és fàcil: parlem del formigó.
Més avantatges que inconvenients
D'acord, no hi ha manera d'eliminar la contaminació que genera produir-lo, però també cal tenir en compte que es fabrica amb ciment i la tecnología que permet produir ciment és una de les més accessibles que existeixen, perquè en qualsevol lloc del món es poden trobar les matèries primeres que permeten produir-lo. A més, és fàcil d'utilitzar, molt segur i molt barat; ja que, per exemple, en països capdavanters com els Estats Units el ciment no ha vist incrementat el seu preu (si descomptem la inflació) des de 1900. I, no: no hi ha res que pugui reemplaçar-lo
Què es pot fer?
Emetre més CO2 a l'atmosfera és dolent, però el formigó és una de les eines que ens permeten controlar les conseqüències dels canvis en el clima que generen aquestes emissions extra, ja que, sense ell, no podríem construir ni preses, ni dics ni ponts. Les alternatives són poques: investigar per identificar possibles materials de reemplaçament, rehabilitar les estructures de formigó que ja existeixen i atenuar l'expansió de les nostres ciutats i pobles. Decreixement? Segurament, si a Eduardo Torroja, el més brillant de tots els enginyers espanyols que van convertir la construcció amb formigó en art, ens diria que no hi ha pitjor solució que aquesta. Afluixa vida, doncs, al formigó i un record per al senyor Eduardo, per descomptat.
