Nou envit de les organitzacions ecologistes extremenyes que s'oposen a l'explotació del liti que atresora el subsol de la comunitat i que pot servir a Extremadura per comprar el bitllet que se li va negar quan va partir el tren de la primera revolució industrial. Ara, sembla, el problema és que la mina projectada en Canyar per Lithium Iberia a la Devesa Las Navas consumirà molta aigua.

Prospeccions

Tanta com Càceres capital en dos mesos

Lithium Iberia, que continua amb la tramitació que ha de fer possible que la mina s'activi, ha demanat aquesta tardor a la Confederació Hidrogràfica del Tajo, l'organisme regulador de les concessions hídriques a la zona on s'ubicarà la futura mina, un cabal procedent d'aqüífers amb un volum màxim anual de 2,17 hectòmetres cúbics. La quantitat, informa aquests dies el diari extremeny Avui, equival a l'aigua que la ciutat de Càceres, amb prop de 100.000 habitants, consumi en dos mesos. La planta siderúrgica que Arcelor Mittal manté a Veriña, a prop de Gijón, precisa per al seu funcionament de 39 hectòmetres cúbics a l'any.

Impacte econòmic

La mina de liti prevista en Canyar crearà segons els seus promotors uns 430 llocs de treball i faria ingressar en concepte d'impostos als municipis afectats uns 70 milions d'euros. Les entitats conservacionistes que integren la Plataforma No a la Mina de Canyar argumenten que existeix una "propaganda institucional pro mina associada a les idees d'ocupació i progrés", indiquen que les experiències de mineria a Espanya es caracteritzen "per ser especulatives, cazasubvenciones i acaparadores i contaminants d'aqüífers" com, pel que sembla i segons ells, demostraria el volum d'aigua que els promotors del projecte miner han sol·licitat. El cert és que la mina de liti prevista en Canyar generarà, aproximadament, un deu per cent dels llocs de treball que manté Arcelor en la seva planta de Veriña i consumirà 19 vegades menys aigua. Els números, segons s'utilitzin, poden servir per a interessos espuris i contraris a l'interès general, que no és cap altre que el desenvolupament dels territoris.