Si hem de fer cas al Govern, el debat sobre l'energia nuclear a Espanya està tancat i, a més, amb pany i clau. Tan lligat, com a mínim, com creia el dictador Francisco Franco tenir-lo quan, el 1969, va nomenar a l'avui Rei Emèrit (llavors només era Juan Carlos de Borbón) successor seu a "a títol de Rei". Després, l'esdevenir i els plans i sensibilitats dels qui van governar Espanya després de la seva mort van fer que els esdeveniments es desenvolupessin d'una altra manera; però amb l'energia nuclear tot indica que, tret de canvi de Govern –o canvi d'opinió de l'actual president del mateix, que tot pot ser- 2035 serà l'últim any en què es pugui consumir electricitat d'origen nuclear produïda a Espanya. A Catalunya, Ascó I tancarà –si els plans es compleixen- el 2030, Ascó II, en 20232 i Vandellòs II, el 2035. Davant aquest calendari ja aprovat, sovintegen d'un temps ençà veus diverses. Fòrum Nuclear, la patronal del sector, defensa la continuïtat de les nuclears i l'oposició també opina de manera diferent a com ho fa el Govern d'Espanya. En països veïns com França, Suècia, Bèlgica o Polònia l'energia nuclear es veu de manera molt diferent i la UE la inclou com a sistema de producció d'energia sostenible. A tots ells se'ls suma ara Econucleares, una associació ecologista que defensa l'energia nuclear a Espanya.
Opinió pública
L'associació Econucleares neix l'abril de 2023 i inclou professionals del sector i, també, particulars que consideren que l'energia nuclear ha de continuar formant part del mix energètic nacional. Marc Altés, un dels seus fundadors, destaca quins són els objectius de l'entitat: "el que volem és contribuir a un canvi en l'opinió pública, perquè el que es planteja és el tancament prematur d'unes instal·lacions que poden produir molta energia de manera neta i barata." Altés és, a més, contundent: "es tanquen per raons ideològiques, per una decisió política. Seguim l'exemple d'Alemanya, que va tancar les seves centrals nuclears mentre està explotant mines de lignit bru i cremant-lo en centrals tèrmiques. És evident que la decisió va ser política".
Sense emissions
L'electricitat que es produeix a les centrals nuclears, explica Altés, és neta i no genera més emissions que les derives de la construcció de les instal·lacions i de les operacions auxiliars: "una central nuclear és cara de construir i, en ser instal·lacions grans i complexes, posar-les en marxa genera emissions, però una vegada les tens en funcionament generen energia de manera barata i neta. Per això la UE considera que l'energia nuclear és una energia neta, ja que no s'emet CO2 en produir energia. Els residus radioactius, això sí, ha de tractar-se, i això és una cosa que es fa amb moltíssima serietat, control i eficàcia".
Potència de suport
Des d'Econuclears destaquen també un fet: el sistema energètic espanyol necessita d'una potència de suport que, avui, les energies renovables no pot oferir. Sense nuclears, destaca Altés, aquesta potència de suport la proporcionaran centrals de gas: "és indiscutible. Avui ja no tenim pràcticament tèrmiques funcionant, perquè la majoria s'han tancat i enderrocat i no es pot fer el mateix que a Alemanya. Atès que els sistemes d'emmagatzematge que es precisarien serien molt costosos, està clar que el que farà el Govern quan tanqui les nuclears serà utilitzar centrals de gas com a potència de suport". Té sentit per tant tancar les nuclears? Des d'un punt de vista polític –i des de la posició del Govern d'Espanya- sí, però des d'un punt de vista econòmic i industrial, no. "És una decisió desenraonada en termes econòmics i el resultat serà que es perdran molts llocs de treball de qualitat, que pagarem l'electricitat més cara i que una indústria capdavantera, com és la nuclear espanyola, desapareixerà", detalla Altés.