Ni en el Nottinghamshire neolític, ni a l'Astúries (o com s'anomenés) de fa 4.000 anys, ni a la Montaña Palentina prehistòrica: els primers en utilitzar el carbó per a una cosa que no fos fer dibuixos en parets vivien a l'actual Xina. Així ho indica un recent estudi publicat a Science Advances.
Fa 3.600 anys
Els arqueòlegs responsables de l'estudi consideren que les primeres operacions mineres carboníferes de la història es van desenvolupar fa 3.600 anys al nord-oest de l'actual Xina, en concret a la regió de Xinjiang. Allà, a l'enclavament arqueològic de Jirentaigoukou, han identificat provisions de carbó i cendres que evidencien que el mineral s'utilitzava com a combustible. Era, a més, carbó bituminós (com el de la zona de Puertollano) que s'extreia regularment d'aflroamientos de més de 4 km situats als voltants del jaciment.
Per a què?
Els responsables de l'explotació eren un poble indoeuropeu, la Cultura d'Andrónovo, que es considera emparentada amb els pobles iranis. Com per a aquests, per a la cultura d'Andrónovo els cavalls eren sagrats i retien culte al foc i al Sol, al que s'adorava a Pèrsia sota el nom de Mitra. Van desenvolupar una notable metal·lúrgia del bronze i va ser, precisament, per a aquesta per a la qual van utilitzar el carbó. L'increment en la demanda d'energia i l'esgotament de la fusta disponible els van decidir a cremar aquelles pedres negres avui injuriades amb les que, a finals del XVIII, Europa i Amèrica van començar a convertir-se en el que són avui.