Elon Musk ha anunciat que el pròxim vol de prova del coet Starship de SpaceX està programat per al divendres 28 de febrer de 2025, a les 23:30 hores (hora peninsular espanyola). Aquest serà el vuitè llançament de Starship, i s'espera que marqui una fita significativa en el desenvolupament d'aquest vehicle espacial reutilitzable.
Historial de vols anteriors de Starship
Els vols de prova anteriors de Starship han estat fonamentals per al progrés del programa, encara que no exempts de desafiaments. El setè vol, en particular, va experimentar una anomalia que va ocasionar la pèrdua de la nau. Durant aquesta missió, després d'un enlairament reeixit i la separació d'etapes, es van produir vibracions extremes que van causar una fuga de propulsant.
Això va derivar en incendis sostinguts a la secció posterior, aturada de motors i, finalment, l'autodestrucció de la nau per raons de seguretat. Les restes van caure a prop de les Illes Turques i Caicos, el que va portar a l'Administració Federal d'Aviació (FAA) a desviar temporalment alguns vols a la zona.

Millores implementades per al vuitè llançament
Després d'una investigació exhaustiva de l'incident en el setè vol, SpaceX ha introduït diverses millores en el disseny i operació de Starship per augmentar la seva fiabilitat. Entre les modificacions destaquen:
-Flaps davanters millorats: S'han reforçat per reduir la seva exposició a la calor durant la reentrada atmosfèrica.
-Redisseny del sistema de propulsió: Ajustaments que incrementen el rendiment i minimitzen el risc de fugues de propulsant.
-Actualització de l'aviònica: Implementació d'un nou sistema d'aviònica per millorar el control i la comunicació durant el vol.
A més, s'han afegit múltiples rajoles metàl·liques per provar materials alternatius de protecció tèrmica, i s'han instal·lat sensors de radar destinats a augmentar la precisió en les maniobres d'aterratge i captura amb els braços mecànics de "Mechazilla".

Objectius del vuitè vol de Starship
El principal objectiu d'aquest vuitè vol és validar les millores implementades i avançar en la capacitat operativa de Starship. Entre les metes específiques s'inclouen:
-Desplegament de càrrega útil: Per primera vegada, Starship intentarà desplegar quatre simuladors de satèl·lits Starlink, simulant una missió real de desplegament de satèl·lits.
-Encès en l'espai: Tornar a encendre un dels motors Raptor mentre la nau es troba en òrbita, demostrant la capacitat de maniobra i retorn.
-Aterratge i recuperació: Provar el retorn controlat de l'etapa superior al lloc de llançament, incloent-hi la captura del coet Superheavy amb els braços mecànics de "Mechazilla".
Per aconseguir aquests objectius, s'han incorporat millores en els sistemes de propulsió i control de vol, així com en els materials de protecció tèrmica. Aquestes actualitzacions busquen garantir la integritat estructural de la nau durant les fases crítiques de reentrada i aterratge.
Detalls de la vuitena prova de vol
Durant la missió, Starship durà a terme una sèrie d'experiments dissenyats per validar les noves tecnologies i procediments. A més del desplegament dels simuladors de satèl·lits i la reencesa del motor en òrbita, s'avaluarà el rendiment dels nous materials de protecció tèrmica i els sistemes de radar per a l'aterratge. SpaceX ha emfatitzat que, encara que les proves de desenvolupament són inherentment impredictibles, cada vol proporciona dades valuoses que impulsen el disseny i l'operativitat de Starship cap al seu objectiu final: convertir-se en un vehicle espacial completament reutilitzable i de ràpida recuperació.
Amb aquest vuitè llançament, SpaceX continua el seu camí cap a la creació d'una nau espacial versàtil i eficient, capaç de revolucionar l'accés a l'espai i facilitar missions tant en òrbita terrestre com en destinacions més llunyanes, com la Lluna i Mart.