Governar és decidir i, quan es decideix, no s'acontenta tots, però presidir un país no és tasca per a pusil·lànimes. Per això, Rishi Sunak, primer ministre del Regne Unit, està aguantant ferm el ruixat que l'ecologisme està fent caure sobre ell després que el Govern que presideix hagi donat el vistiplau a la mina de carbó més moderna (i sostenible) del món perquè iniciï tasques a Whitehaven, al nord d'Anglaterra.
Paraules van, paraules venen
Els adjectius grollers no han deixat d'omplir pàgines de diaris i minuts d'informatius aquests dies a la Gran Bretanya: per a Tim Farron, avui parlamentari ras del partit Liberaldemòcrata, el vistiplau a la mina és una decisió "ridícula i terrible" que suposa "un patètic fracàs del lideratge". Des del Partit Verd, Caroline Lucas va qualificar la decisió del Govern Britànic de "crim climàtic contra la humanitat i Alok Sharma, parlamentari conservador responsable de l'organització de la COP26 a Glasgow i, per descomptat, sabedor que fins allà, com a la COP27, tothom va anar amb avió cremant bé de querosè, "obrir una mina de carbó no només serà un pas enrere per a l'acció climàtica del Regne Unit" si no que també "danyarà la seva reputació internacional"
Ocupació i futur
Ni uns ni altres reparen en el qual Whitehaven és un antic centre industrial que porta dècades veient tancar siderúrgies i plantes químiques i que la mina crearà 500 llocs de treball de qualitat que permetran produir cada any més de dos milions de tones de carbó siderúrgic que es processarà amb un impacte ambiental mínim, ja que totes les tasques de rentat i classificació es realitzaran en hangars tancats. El Regne Unit, pioner de la mineria del carbó al segle XVIII, es converteix així en l'evidència de què sí que hi ha futur per a un mineral que, encara avui, resulta imprescindible i que, si no es produeix a Europa, haurà d'importar-se d'Indonèsia, Austràlia, Colòmbia, Xina, Rússia o el Vietnam.