Els Estats Units marquen un nou rècord en les seves exportacions de petroli, que assoleixen ara els 3,99 milions de barrils diaris. És la millor xifra des de 2015, però el gegant nord-americà continua sent un importador net de petroli. Per què? Doncs, per les característiques de les seves refineries.
La producció nacional creix
Encara que la producció nacional creix, les refineries nord-americanes no estan preparades per processar les noves varietats de petroli que produeix el país. D'entre les refineries operatives, la majoria es van construir per processar cru pesat i, avui el petroli que s'extreu a terra nord-americà és diferent: és cru lleuger i amb poc sofre. Avui, la majoria del petroli que es produeix als Estats Units és petroli d'esquist -shale oil, en anglès- que procedeix d'esquistos bituminosos que es liqüen mitjançant piròlisi, hidrogenació o dissolució tèrmica. És, en part, molt semblant al que s'obtenia a Puertollano, però amb la diferència que, als Estats Units, la disponibilitat de pissarres bituminoses és més gran i no fa falta barrejar els olis bituminosos obtinguts amb petroli convencional per obtenir una producció significativa.
Per què són així les refineries nord-americanes?
Perquè es van construir en moments en els que l'extracció de petroli com el que ara produeix els Estats Units no era rendible i es van aixecar adaptant-se a les característiques dels crus pesades àrabs o veneçolanes, de pitjor qualitat, pesats i de molt ensofri. Ara, gràcies a les millores tecnològiques, l'explotació d'esquistos bituminosos sí que és rendible, però desmantellar totes les refineries o readaptar-les al petroli nacional és massa costós. A Mèxic, tenen el mateix problema però al revés: les seves refineries sí que estan preparades per treballar amb petrolis lleugers amb menys sofre, però el cru que es produeix en l'antic Virregnat de Nova Espanya és pesat. Per això, importen petroli nord-americà i exporten als Estats Units el seu.