La tecnologia, sense ètica, porta al desastre i hi ha centenars de llibres i pel·lícules que ho explica: des de 1984 a Terminator i des d'Un Món Feliç a Blade Runner, tots coneixem bé els relats en els quals es descriuen distopies conseqüència d'un desenvolupament tecnològic sense límits ètics en què els avenços, en lloc de millorar la vida de tots milloren només la d'uns quants. Ara, perquè no succeeixi el que (se suposa) que ningú no vol, un grup d'investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha recorregut a una eina que, fins ara, només s'havia utilitzat marginalment perquè enginyers, arquitectes i científics de tota classe i condició reflexionin sobre l'impacte del seu treball. Aquesta eina són els videojocs.
Competències ètiques
El plantejament implica recórrer a la gamificació i submergir els tecnòlegs en processos interactius que repliquen situacions reals en les quals han de prendre decisions amb implicacions ètiques i morals. El mecanisme; explica Joan Casas Roma, un dels investigadors que integren aquest grup d'estudi de la UOC, que es denomina SmartLearn, "obre la porta a sentir-se responsable".
Com són?
Als videojocs que es fan servir es reprodueixen situacions concretes que, perfectament, poden donar-se en el dia a dia d'un tecnòleg. En una d'elles, per exemple, es convida a un programador a posar-se al lloc d'un desenvolupador que descobreix potencialitats amb implicacions no desitjades en un aplicador que la seva empresa acaba de llançar el mercat. Davant del jugador, es presenten diverses alternatives, algunes d'avalades per principis ètics i altres que no ho estan perquè decideixi. És, en essència, un mecanisme similar al de les aventures gràfiques clàssiques, en les quals, sovint, es plantegen dicotomies d'aquesta naturalesa. En una de les més cèlebres, Indiana Jones i l'Última Croada (de Lucasfilm), el final planteja una d'aquestes situacions, just igual que a la pel·lícula en què es basa el joc. Cases Roma explica perfectament per què utilitzen videojocs: d'allò que es tracta és de crear espais de reflexió en entorns sense conseqüències reals que capacitin enginyers i altres tècnics per enfrontar-se amb solvència a dilemes i decisions ètiques complexes.