Quin és l'institut universitari politècnic més famós i prestigiós d'Occident? Sí, encertes: el Massachusets Institute of Technology (MIT). Allà, també, investiguen la captura de CO2, la mateixa tecnologia que hagués permès allargar la vida de les tèrmiques (i les mines) espanyoles i en el que vam ser pioners al seu dia. Ara, Hunosa vol reactivar la investigació en la matèria al nostre país i, en el MIT, han dissenyat un nou sistema més eficient per aconseguir-ho. Era una estupidesa liquidar com es van liquidar les experiències en curs a Ponferrada –on s'acaba d'enderrocar el que quedava de Compostilla II- i Puertollano? En el MIT dirien que sí.
Què han descobert?
El sistema de captura de carboni que ha dissenyat el MIT funciona a partir d'una cèl·lula electroquímica que, a temperatura ambient i amb menys energia que els sistemes convencionals, permet atrapar el diòxid de carboni que es produeix en qualsevol combustió. Fins ara, per aconseguir-ho es feien servir compostos químics derivats de l'amoníac, el que exigia consumir combustible en el procés. Ara, la captura de carboni s'electrifica.
Menys energia
El sistema requereix menys energia que altres tecnologies fonamentades en la calor i ofereix estabilitat a llarg termini, ja que la capacitat de captura de la cèl·lula es manté fins i tot en un 95% després de diversos cicles de càrrega i descàrrega. Sens dubte, a Espanya hem perdut un temps preciós.