Quan algú és amo|propietari d'alguna cosa -o actua com a tal- l'ha de tenir claríssim: enquestes, consultes i referèndums es convoquen només quan tens clar que guanyaràs i no et succeirà com li va passar a David Cameron el 2016, així que a ningú no li estranyi el que camina fent aquests dies Elon Musk, propietari de Twitter i, per tant i malament que els malgrat molts, últim i primer responsable de tot el que es faci en l'esmentada empresa, perquè això és Twitter al cap i a la fi. Davant de les exigències de consultes i referèndums sobre futurs canvis en la política de l'app que els usuaris més irats -i més inconscients, perquè sembla mentida que encara creguin que en les empreses són com els països occidentals i es regeixen per normes democràtiques- formulen, Musk ha dit que sí, que val, però que ell decideix qui vota. I votaran, d'ara endavant i per descomptat, només els usuaris de pagament, que són els que millor el valoren. Qui paga, i si es tracta d'empreses més encara, mana.
Twitter Blue
El pati camina revolt|agitat a Twitter i uns 17 milions d'usuaris -sobre 330 milions d'usuaris actius, que bé poc és- caminen aquests dies enredant amb enquestes no oficials -organitzades per ells mateixos, vagi- per exigir a Musk que dimiteixi. D'ells, alguna cosa més de la meitat (un 57,5%) diu que Elon se n'ha d'anar. Davant de tal ocurrència (perquè només a un ximple se li pot ocórrer demanar-li l'amo de la cafeteria a la que vas cada dia a comentar xafarderies i passar l'estona que toqui el dos d'allà) Musk ha doblat l'aposta: a partir d'ara, consultarà cada canvi que se'n vagi a a fer, però només podran opinar els usuaris de pagament, que són els que han contractat el servei Twitter Blue.
Qui paga la gresca?
Als de es enquestes en qüestió se'ls oblida alguna cosa: efectivament, Facebook i Twitter són una mica així com a cafeteries globals però amb propietari. No són, i això sembla que és el que en creï més d'un, el bar del centre cívic del teu poble o del meu, on les coses es poden decidir per consens perquè, al cap i a la fi, és una mica de tothom. Si a alguna cosa s'assemblen Facebook i Twitter són a aquest bar al qual anaves de jove amb la teva colla i del qual, si enredaves més del compte, et feien fora sense massa miraments. Musk mateix reia aquesta setmana de tot el xivarri en tuitejar "aquells que més volen el poder són aquells que menys el mereixen" i, fins i tot, algun periodista deia que tal afirmació era una ironia ja que, al seu entendre, el primer que no mereix el poder que té és Musk. Aquí arribats, crec que convé recordar alguna cosa: el poder, quan es parla de negocis privats, no el té qui ho mereix, perquè el té qui se'l guanya. I en aquest cas, qui se'l va guanyar al seu dia va ser Musk, que per a això va posar una morterada de milions a sobre de la taula. Ximpleries, per tant, les justes.