Segur que ho has llegit en xarxes socials mil vegades i, potser, fins i tot has escoltat per televisió a algun tertulià dient-ho: Versalles –i amb Versalles la resta de grans palaus reials dels segles XVII i XVIII- eren femers en les quals, com no hi havia banys, la gent orinava i defecava pels racons. La majoria de qui freqüentava aquests espais, segons s'indica en aquests apunts, tampoc no cuidava la seva higiene en excés i només els perfums i els ungüents dissimulaven la pudor. La història és suggestiva, però té un problema: és mentida.

Una mirada àrea del Palau de Versalles Europa Press
 

Desmentiments

Tal és el volum d'inputs digitals en els quals expliquen tals circumstàncies que portals com visitarversalles.es han sortit al pas per desmentir-ho. Al web, que s'autodefineix com la "primera plataforma informativa i de reserva d'entrades del complex de Versalles", tenen fins a una secció dedicada a l'assumpte. Es diu Higiene a Versalles tan malament olorava el Palau? i es va activar el 2019.

A Versalles, efectivament, no hi havia banys tal com els coneixem, però ningú no es dedicava, i així ho expliquen a l'esmentat portal, fer les seves necessitats "aquí i allà, darrere de columnes o cortines donant lloc amb això a un femer fètid i opressiu". Al Palau, no hi havia sistemes de clavegueram ni canonades de desguàs, però si cambres dotades de galledes, bols o cadires dissenyats per "alleujar les necessitats bàsiques". De buidar-los s'encarregava "una legió de servents encarregats de la neteja regular d'aquestes estances". La ventilació no era la millor i la higiene personal, una mica més laxa que l'habitual, perquè no era costum llavors el bany diari.

Correcte per a l'època

Probablement, i així ho detallen al portal Visitar Versalles, la percepció per a una persona comuna de l'actualitat no seria òptima; però aquella època era molt una altra. Amb tot, Versalles no era un femer: era, com qualsevol amb prou seny pot entendre, un espai que, segons els estàndards de l'època era luxós i net. Per què llavors donem credibilitat a les històries que, de manera recurrent apareixen aquí i allà sobre les suposades horribles condicions en les quals es vivia en aquells palaus? Molt senzill: els estats democràtics europeus actuals són hereus de la Revolució Francesa en bona mesura. Amb la monarquia abolida i mentre es lluitava per construir un nou règim, a França molts van considerar que era una bona idea difondre relats interessats i identificar al règim anterior amb tota mena d'estereotips negatius. Com sempre passa, uns eren certs, d'altres ho eren només a mitges i alguns, directament eren mentida.

Eren uns marrans a Versalles, al Escorial o en Buckingham Palace? Segurament, segons els nostres estàndards actuals; sí; però no segons els de l'època en què es van construir. La història, sempre, l'escriuen els vencedors i els Borbons francesos, que van ser els qui van aixecar Versalles, van perdre. Ah, i allò que Isabel La Católica no es rentava, també és mentida.