En els últims mesos, ens esmorzem gairebé diàriament amb notícies que parlen de pròxims i gairebé ja planificats viatges tripulats a la Lluna on, pel que sembla, hi haurà també ben aviat una base permanent. Uns dies el protagonista és els Estats Units, altres Xina i algun, fins i tot Elon Musk o Richard Branson, Rafael Clemente, enginyer, novel·lista, divulgador i expert en l'estudi de la carrera espacial adverteix: abans de 2030, res. I qui arribarà, serà Xina.
Autor de dos llibres
Rafael Clemente té en el seu historial dos llibres, Un petit pas per a l'home ( La Cúpula, 2019) i Los altres vols a la Lluna (La Cúpula, 2020) en els que repassa els diferents vols del programa Apollo i revela detalls inèdits, com per exemple la contribució de científics, tècnics o periodistes del nostre país en aquella gesta que va ser la conquesta de la Lluna. Per exemple, el senyal amb el missatge mitjançant el qual Neil Armstrong va comunicar que tot havia sortit bé va arribar abans a una estació de comunicacions situada a Fresnedillas (Madrid) i, ja després, a Houston i a la resta d'estacions. Va ser així perquè la base madrilenya, al costat de la de Cebreros, a Àvila, o la canària de Maspalomas eren les més ben situades. Pocs segons després, el senyal va arribar a Houston, però hi va haver en aquelles bases espanyoles hi havia personal que va formar part de l'equip de 400.000 tècnics distribuïts per tot el món que va fer possible la missió. Avui, creï Rafael Clemente, molts d'aquells homes i dones es preguntarien què ha passat perquè 60 anys després de l'arribada de l'home a Lluna nostre satèl·lit segueixi sent un erm abandonat.
Recursos abundants i Xina a l'aguait
La Lluna, apunti el divulgador, és, segurament, la resposta a la crisi energètica en curs. L'Heli 3 allà disponible, apte per generar energia, permetria proveir-nos de forma econòmica sempre i quan de desenvolupin centrals nuclears de fusió i es disposi de la tecnologia necessària per extreure'l i portar-lo a la terra. Clement és clar: "ens fan falta 30 anys per a arriba a poder fer això". I qui ho farà? L'enginyer no té dubtes: La Xina serà el següent país que col·loqui la seva bandera a La Luna i ho farà, possiblement, el 2030 com tenen previst. Sobre les intencions americanes, que parlen de 2025 és escèptic: no creu que compleixin els terminis, ja que els circuits de decisió són molt més complexos i lents a les nacions democràtiques.