En el 2030, d'aquí a 6 anys, a prop del 25% de la població de Catalunya tindrà més de 65 anys. Faran falta més professionals gerontòlegs i, si el model assistencial avui vigent no canvia, també centres de dia i residències més grans o, en el seu defecte, més equipaments d'aquesta índole. Hi ha, tanmateix, una alternativa: l'atenció domiciliària professional.
Solució idònia?
L'atenció domiciliària permet que la persona en situació de dependència no hagi d'abandonar el seu entorn i instal·lar-se en una institució. Mitjançant sistemes tecnològics, es monitora la persona en tot moment i, així, els professionals mèdics encarregats de la seva cura poden conèixer a distància el seu estat de salut, les condicions del seu domicili i supervisar la seva medicació. Alhora, gerontòlegs –o personal mèdic i d'un altre tipus- especialitzat visita periòdicament al malalt, que pot rebre cada dia menjars elaborats segons les indicacions de dietistes o, també rebre suport per mantenir el seu domicili en perfectes condicions, tant en el referit a la neteja com al manteniment. A la Gran Bretanya –i amb el concurs d'una empresa catalana- s'habiliten fins i tot serveis de salut bucodental a distància.
Què s'aconsegueix?
En no abandonar el seu entorn, l'usuari manté la seva xarxa familiar i d'amistats i el seu estat d'ànim general millora, el que té efectes beneficiosos en situacions de comorbiditat (diverses malalties alhora) habituals en persones de la tercera edat. El cost també és menor, ja que una persona que continua vivint al seu domicili no ocupa una plaça residencial. Fins i tot, hi ha beneficis a nivell urbanístic, ja que les persones grans solen viure en nuclis rurals o barris que, si tots o gran part dels residents d'una franja d'edat determinada són institucionalitzats, podrien quedar buits o gentrificar-se. És l'atenció domiciliària una solució? Si es deixa adequadament, sí.