Quan es parla de teixits, se sol diferenciar entre fibres naturals com la llana, el lli, el cotó o la seda i fibres sintètiques com el polièster, la raió o el niló. La divisió sembla clara, però queda una altra categoria: la de les fibres semisintètiques. La viscosa, l'acetat de cel·lulosa i el Lyocell són les més conegudes. Aquesta última, és protagonista aquest estiu
De què es tracta exactament?
Un simple repàs de la secció de Consum d'aquest digital permet comprovar que el Lyocell és protagonista agradi o no. Aquesta fibra tan d'actualitat, com totes les semisintètiques, s'obté després de processos químics que s'apliquen a cel·lulosa obtinguda de fusta o residus agrícoles. Així, i per exemple, mentre que l'acetat és el resultat de l'aplicació d'àcid acètic o diclorometà (en el cas de triacetat) a cel·lulosa d'origen indeterminat; el lyocell s'obté a partir de fusta d'eucaliptus o altres elements vegetals transformada en cel·lulosa i fent servir un cicle tancat en el qual els productes químics poden reutilitzar-se. D'entre totes les fibres semisintètiques, el lyocell es considera una de les més sostenibles, ja que la seva producció no genera subproductes nocius. És, a més una fibra que no absorbeix olors amb la mateixa rapidesa que altres teixits i no s'ha de rentar tant.
I la viscosa?
Per si mateix, és una fibra de cel·lulosa regenerada que es dissol amb disulfur de carboni i, després d'un procés de moll, es converteix en fil continu. Serà més o menys sostenible en funció de l'origen de la cel·lulosa de la que parteix, així que surt perdent davant el lyocell, que per definició procedeix de matèria vegetal. Les fibres semisintètiques són, per tant, més o menys sostenibles en funció de la procedència de la cel·lulosa que s'utilitza com a material base. A més del Lyocell, existeixen altres fibres similars com, per exemple, el cupro, que s'elabora amb cel·lulosa procedent de lli o de residus de cotó amarats en cuproamoni. Com en el cas del Lyocell, el procés de producció és tancat i implica que els productes químics que es fan servir són biodegradables i es reutilitzen.