Com a hipòxia costanera s'entén aquell fenomen que, com a resultat de la pèrdua d'oxigen en àrees marines properes a la costa, altera els processos biogeoquímics, redueix la biodiversitat i, finalment, altera les economies de les zones costaneres tenint efectes negatius sobre l'ocupació i les perspectives vitals dels seus habitants. Un exemple és el Mar Menor, un espai que ha perdut la seva capacitat de regulació.
Què ha succeït a la llacuna costanera alacantina?
El deteriorament d'aquest espai natural té com a vehicle transmissor de la contaminació els recursos hídrics, que bé en forma de vessament superficial o bé com a drenatge a través de l'aqüífer quaternari de la massa d'aigua subterrània del Camp de Cartagena, arriben a la llacuna alterant l'esmentat ecosistema. Els abocaments i instal·lacions no autoritzades i els usos del terra no aprovats per la planificació hidrològica o sectorial són els elements que més directament incideixen en la problemàtica de la llacuna, un espai en el qual s'han trencat molts dels equilibris ecosistèmics generant una degradació ambiental avançada. Aquesta afecta les formes de vida i els seus ecosistemes i, igualment, l'economia i la cultura del lloc.
Hi ha tornada?
Recuperar espais com el Mar Menor també és vital per a les generacions presents, per a les activitats econòmiques que depenen de la bona qualitat ambiental i, sobretot, per al futur dels territoris que les acullen. En aquesta tasca, les administracions tenen un nou aliat: la transició energètica i, especialment, la producció d'hidrogen. Així ho consideren, per exemple, des de Lhyfe, empresa capdavantera en producció d'hidrogen verd renovable mitjançant electròlisi de l'aigua. Aquest procés, destaquen, genera grans quantitats d'oxigen com a subproducte que es pot utilitzar, explica la companyia, per revertir casos d'hipòxia costanera. Des de fa quatre anys, la companyia investiga la reoxigenació dels oceans mitjançant projectes com BOxHy que s'està desenvolupant actualment al Mar Bàltic.