Era qüestió de temps: en un món en el qual l'eficàcia de persones i organitzacions es mesura segons rànquings que ningú no sap gaire bé amb quins criteris s'elaboren, algú tard o d'hora diria no a un sistema opac que afavoreix molt sovint pràctiques inadequades. Qui ho ha fet, a més, no és un qualsevol: és la Facultat de Medicina de la Universitat d'Harvard, que ha dit prou.
Per què la negativa?
Com si de Raimon (diguem no) es tractés, la Facultat de Medicina d'Harvard ha explicitat a través de la seva pròpia pàgina web i amb paraules del degà George Daley que no volen saber res d'aquestes classificacions. Segons explica ell mateix, "els rànquings no poden reflectir fidelment les altes aspiracions a l'excel·lència educativa, preparació dels graduats i cura compassiva i equitativa dels pacients que lluitem per traslladar en els nostres programes d'educació mèdica", justifica. En definitiva, que els ha deixat anar que ells, els d'Harvard, no són "d'eixe món" i els ha deixat amb un pam de nas.
Sospites fundades
Daley considera a més que els rànquings poden arribar, fins i tot, a deteriorar el funcionament del centre ja que, en basar-se aquests en criteris concrets que solen explicitar-se, el professorat pot decidir premiar|prioritzar unes activitats i obviar-ne d'altres mogut per l'afany de sumar punts. La qualitat de l'ensenyament, acaba, es pot ressentir. Ve a ser, en definitiva, el que li va passar a Luis Enrique a Qatar: l'obsessionava tant la possessió que, al final, va acabar oblidant que, del que es tractava, era de fer més gols que el contrari. A Harvard han decidit i allò de les llistes i els punts els és igual perquè el que volen ells és molt senzill: formar els millors metges possibles.