Espanya pot tornar a convertir-se en un país productor d'urani si la companyia australiana Berkeley Minera aconsegueix portar a bon terme el projecte d'explotació de recursos miners que impulsa a Retortillo (Salamanca). De moment, i així ho han afirmat aquesta setmana durant la seva intervenció en el Fòrum Salamanca Impulsa, tenen 100 milions d'euros per aconseguir-ho. Davant ells, i per frustrar-lo, diferents organitzacions ecologistes plantegen la seva ferma oposició mentre el Consell de Seguretat Nuclear no acaba de donar el vistiplau.
Pendents del dictamen
L'activació de les mines d'urani de Retortillo és un projecte del que es va començar a parlar fa uns 15 anys i és posterior al tancament l'any 2000 de la que va ser la mina d'urani més productiva d'Espanya, la de Saelices el Chico. Aquesta explotació, situada a uns 30 quilòmetres de Retortillo, produïa unes 25 tones a l'any i va funcionar durant més de trenta anys. La mina prevista a Retortillo és de més envergadura i els seus promotors esperen aconseguir unes 2.000 tones d'urani anuals, però no podran començar a treballar si el Govern no els autoritza. A data d'avui, necessiten que es resolgui favorablement el recurs que van presentar en relació amb el dictamen desfavorable que va emetre al seu dia el Consell de Seguretat Nuclear el 2021. En el mateix, s'indicava que el Consell detectava "elevades incerteses" en els aspectes "geotèrmics i hidrogeològics" referits a l'emmagatzemament definitiu dels residus que es generarien. L'empresa considera que aquest argument és fal·laç i, per això, ha presentat un recurs sobre el qual encara no hi ha cap posicionament. De moment, Berkeley minera ha invertit ja 100 milions d'euros a Salamanca i creu que, si la mina s'activa, podria generar 2.000 llocs de treball. Des de l'empresa s'assenyala que el que ha de fer el Ministeri de Transició Ecològica és "aclarir aquestes incerteses" que s'han detectat perquè es pugui donar o no llum verda a un projecte que disposa de Declaració d'Impacte Ambiental favorable.
Dependència de Rússia
Espanya, com la resta d'Europa, depèn de l'urani que arriba de Rússia per alimentar les centrals nuclears que encara funcionen al territori. Amb data caducitat ja fixada per a totes elles, sembla que el Govern volgués, simplement, deixar passar els mesos perquè l'empresa australiana que vol que Espanya torni a produir urani desisteixi. Amb tot, i amb un horitzó electoral pròxim en el qual s'intueix un canvi polític que, teòricament, hauria de ser més favorable per a l'energia nuclear, és normal que Berkeley no es rendeixi encara. Així, mentre aquí roman bloquejat un projecte que podria col·locar al nostre país com el productor d'urani més gran de la UE, els Estats Units projecten 300 centrals nuclears que necessitaran per al seu funcionament mineral que, si és possible no provingui de Rússia o la Xina. Podem permetre'ns perdre més oportunitats?