“Big things have small beginnings”, deia T.E. Lawrence a Lawrence d’Aràbia referint-se al petit exèrcit de beduïns. Serà un any en què veurem com alguns dels projectes que fins ara només estaven als laboratoris aterren al món real.

Però no us penseu que aquest aterratge capgirarà el món en un any. Serà un aterratge suau, lent i progressiu. Adoptar tecnologies com la IA (Intel·ligència Artificial) és més complicat, més costós i triga més que comprar-se un smartphone, canviar la tele de plasma a leds o gaudir del 5G o el Wifi 6.

Com deia l’escriptor de ciència-ficció William Gibson, “The Future is already here, it’s just not very evenly distributed” (“el futur ja és aquí, però no està distribuït uniformement”). Aquest procés d’adopció de les tecnologies crearà guanyadors i perdedors. Empreses, organitzacions, països i persones que aniran per la via ràpida i els que es quedaran entrampats en el carril lent.

De nosaltres depèn quin carril escollim!

1. Metavers – Web – Web 3.0

El metavers —aquest món virtual destinat a substituir les xarxes socials on podrem ser nosaltres, un avatar o un altre jo— ha estat el gran anunci del 2021. Hi ha enormes interessos en joc amb un gran potencial de transformar la nostra vida molt més del que ho ha fet fins ara Facebook, WhatsApp, Instagram o YouTube.

No serà un desenvolupament ràpid. Però ben segur que el 2022 veurem els primers anuncis d’ulleres de realitat virtual d’empreses com Apple, Meta (Oculus ja les té), Google o Samsung, i veurem també els primers prototips en mans de desenvolupadors. El metavers serà un dels grans temes del 2022.

Hi haurà més coses, però. Les cookies començaran a desaparèixer i veurem els FLoC, grups creats automàticament per Google als quals es dirigirà la publicitat en comptes de fer-ho de manera individual.

La web està canviant, fenòmens com els live streamers a la Xina que venen coses (ara inviten ambaixadors de països perquè promocionin productes...) s’aniran generalitzant. També parlarem molt de la Web 3.0 però la veurem poc. És una web descentralitzada amb tokens on podrem algun dia portar la nostra identitat digital i les nostres dades i seguiran sent nostres. El que potser començarem a veure és la part de micropagaments d’aquesta nova versió de la web molt basada en blockchain (cadena de blocs).

2. Blockchain – Bitcoin – Fintech

Durant el 2021 hem vist com algunes empreses (Tesla) començaven a acceptar pagaments en bitcoins malgrat que després se’n va desdir. Aquest és un fenomen que veurem accentuat, seran cada cop més empreses, i el bitcoin, l’ether i alguna més es convertiran en una forma habitual de pagament. Això s’accentuarà quan comencin a aparèixer les criptomonedes de països com la Xina. Cal estar a l’expectativa del que hi passi, la transformació dels pagaments en una criptomoneda amb traçabilitat total suposaria la fi del diner negre. La Xina ho pot fer, perquè la immensa majoria dels pagaments són digitals. També hem vist com plataformes com Coinbase, RobinHood o eToro s’apoderaven del mercat detallista d’accions. Això anirà a més. L’argument és clar: zero comissions i una interfície d’usuari molt ben feta!

La transformació dels pagaments en una criptomoneda amb traçabilitat total suposaria la fi del diner negre

Aquest és el preludi d’un canvi de paradigma que està passant a poc a poc. La pèrdua de la gestió de pagaments per part dels bancs i el món financer tradicional. Ho hem vist a WeChatPay a la Xina i ara amb Bizum, potser al 2022 amb WhatsApp i un moneder a ApplePay.

3. Teletreball i videoconferències

A hores d’ara deuen ser pocs els que dubten que el teletreball ja no marxarà... Les videoconferències se sofisticaran, oferiran més prestacions com pissarres, traducció automàtica, noves visualitzacions del grup que hi participa, avatars i fins i tot reconeixement de les emocions. Els desenvolupadors intentaran acaparar aquesta variant empresarial del metavers.

Això està canviant i canviarà encara més les organitzacions. La coordinació avui en mans dels “comandaments intermedis” passarà a codi i aquests es reduiran i aniran desapareixent. Els objectius esdevindran KPIs més concrets i automatitzats i les organitzacions seran més planes. Les plataformes de missatgeria empresarial com Slack, tan generalitzat als EUA, o WeChat a la Xina començaran a fer-ho aquí també. Menys emails, més missatges...; tot més immediat.

4. IA & Cloud

Aquest serà l’any del llenguatge natural! Veurem com la IA serà capaç de traduir al mateix nivell que els traductors humans i com guanyarà els humans en tests de comprensió. També començarem a veure traduccions interactives en temps real, subtítols primer i també amb auriculars. Les veus començaran a imitar el to i la modulació de les originals.

Però els canvis més significatius en l’àmbit econòmic els veurem al núvol (Cloud). Aquests darrers anys hem vist com l’off-the-shelf-AI, els mòduls d’IA preconfigurats que fan recomanació, personalització o fins i tot detecten defectes en cadenes de producció estan disponibles i llestos per fer servir. S’han paquetitzat. Aquesta és una tendència que veurem generalitzar-se. La IA del més alt nivell estarà a l’abast de tothom amb unes capacitats mínimes de programació. Aquesta IA prepaquetitzada entrarà fort a les fàbriques i al món de la logística, on a poc a poc tot s’assemblarà més als magatzems d’Amazon. La IA també entrarà fort en sectors com medicina i veurem com mamografies o ressonàncies produeixen un prediagnòstic a l’instant.

Les plataformes Cloud com AWS, Azure, GoogleCloud i AliCloud seguiran guanyant terreny i definitivament els Data Centers privats i públics passaran a ser una espècie en extinció. Els Alexa, Siri o Google Voice es generalitzaran. I això de fer servir el comandament per canviar el canal de la tele començarà a passar a la història.

5. Educació

El món de l’educació, especialment l’educació superior, ha viscut molts canvis amb la pandèmia, l’online ha esdevingut el new-normal. Veurem com a moltes universitats, especialment les privades, creixen els SPOC’s. Són cursos online privats, de la universitat, suportats per grups de xat i labs. Substitueixen les classes magistrals de Python, càlcul, àlgebra, economia... I tot allò que bàsicament és la pissarra.

Els rànquings manaran més. El món de l’educació superior s’està concentrant regionalment (Europa, els EUA, la Xina, Àsia...). Les grans universitats competeixen en aquestes lligues i cada vegada més veurem universitats amb recerca que aspiren a ser líders, i universitats només amb teaching que accepten un paper més secundari. També veurem més relació universitat-empresa. Més projectes capstone amb empreses i fins i tot assignatures donades per empreses o amb empreses. L’Executive Education s’ha polaritzat (és online o semi-online) amb estades globals a diferents països (Global MBA) o bé a mida. Aquesta tendència no es revertirà.

6. Geopolítica tecnològica i polítiques d’innovació

La nova frontera es diu Deep Tech. Veurem de quina manera els governs intenten posicionar-se i competir en un camp on les oportunitats són infinites. Aquí, campi qui pugui!

Veurem de quina manera els governs intenten posicionar-se i competir en un camp on les oportunitats són infinites

Si hi ha una paraula que ha definit el 2021, és competició. Hem vist com la competició entre els EUA, la Xina i Europa era constant. Bé, això anirà a més. Quedar-se enrere és molt car, ningú s’ho pot permetre! Aquesta competició no és només entre països sinó també entre grans empreses que operen arreu del món. Empreses com Amazon dediquen $40B anuals a R+D+i, mentre que països com Espanya estan prop de $15B (públic + privat).

En temes de legislació assistirem a una certa convergència. Legislacions com les relatives a la privacitat seran cada vegada seran més similars, però al mateix temps veurem com els límits del que es pot fer només amb la legislació en mercats globalitzats tipus winner-takes-all són més palesos.

Aquesta polarització, aquesta cursa desenfrenada, crearà guanyadors i perdedors i redefinirà els papers globals. Per als països petits i mitjans estar connectat amb banda ampla —amb projectes reals, grans i amb ambició, amb relacions continuades i d’alt nivell i amb les seus de les grans empreses al seu territori— esdevindrà cabdal per poder participar en la cursa global. No ser-hi voldrà dir empobrir-se, haver de renunciar a l’estat del benestar i a bona part de les conquestes que s’han aconseguit aquests darrers decennis gràcies a saber crear valor. El tema clau de l’any serà estar present a la cursa global. Ni les empreses ni els països no es poden permetre no ser-hi, no ho podrien pagar.

7. Smart Cities

Durant l’any 2021 la pandèmia ha canviat la vida a les ciutats, el teletreball, els tocs de queda... Hem vist coses que no hauríem ni somiat: ciutats buides, treballar des de casa...

La mobilitat és un dels elements que més ha canviat. Per la pandèmia, pel canvi climàtic... A l’Àsia hem assistit a l’optimització dels semàfors (a la Xina per part d’Alibaba i a Singapur amb Google), que ha fet guanyar un 10%-20% en fluïdesa i ha reduït la contaminació. Això a poc a poc s’estendrà arreu.

També la distribució, les compres són online, i això ja no canviarà. Petits robots autoconduïts s’estan obrint pas a campus universitaris, empresarials, urbanitzacions, grans hotels... Encara no saben funcionar en entorns normals de ciutat oberta, però si en entorns més amables. Veurem com això va a més.

Igualment, veurem estendre’s la mobilitat elèctrica autoconduïda sota demanda, molt lentament, primer en algunes ciutats que faran de pilots, però recordeu: “Big things have small beginnings...”.

La manera de viure a les ciutats s’està redefinint. El co-living acabarà esclatant i convertint-se en el new-normal per a una bona part de la població. També la voluntat dels ciutadans de tenir ciutats més habitables, no només ciutats dormitori, microboscos com a París, la ciutat dels 15 minuts, àrees de vianants... una ciutat verda (no pintada de verd), ciutats per poder viure-hi!

La construcció també està canviant, Timber (fusta tractada), barris autosostenibles... és el futur. També ho és el reconeixement facial, que a poc a poc s’imposarà als aeroports, estacions de trens, en comptes de la documentació... als EUA no és obligatòria però sí molt més còmoda... La comoditat guanyarà terreny a la privacitat.

Finalment, la ciutat dormitori i la ciutat per ser visitada donaran pas a la ciutat per viure-hi i a la que crea valor i innovació. Les ciutats que creïn valor donaran més oportunitats als seus que les que no en creïn, tornarem al segle XIX: les ciutats com a gresol d’innovació. Aquí les autoritats hi tenen molt a fer: poder fer de la ciutat un lloc d’experimentació (Urban Labs) on es validi i desenvolupi el futur o bé simplement instal·lar-se en el “¡que inventen ellos!” de Miguel de Unamuno.

Esperem que aquesta vegada sigui diferent...

Que tingueu un 2022 genial en què els vostres desitjos es facin realitat!