Es revelava fa no res i tot just de la mateixa manera com últimament se sol revelar tot en aquest país: durant una campanya electoral, a tall d'arma llancívola contra l'adversari polític i sense cap mena de preocupació per la ciutadania que, suposadament, haurà de beneficiar-se de les noves oportunitats que arribaran. Ens referim, per descomptat, a la segona fàbrica Tesla a Europa, que podria estar–si res no s'ha torçat del tot- a València, just al costat de la macroplanta de bateries que construirà Volkswagen a El Puerto de Sagunto i, també, a prop de la planta (en procés de conversió per fabricar cotxes elèctrics) de Ford a Almusafes, però sembla que tot s'ha complicat. Podria haver-se gestionat tot de millor manera?
França i Itàlia, en la batalla
A Elon Musk, com a tot inversor, li és igual un lloc que un altre. Passava ja al segle XIX quan, per exemple, Pedro Duro –un senyor de La Rioja que vivia a Madrid i que, allà per 1857, va decidir construir una siderúrgia- va escollir Langreo per, simplement, ser el lloc que més recursos i millors condicions oferia. València, ara, ofereix molt del que Musk necessita, però falta una cosa: serietat. I la serietat és necessària tant per mantenir compromisos de confidencialitat –gairebé sembla que Ximo Puig va posar en circulació primer el rumor com a gest desesperat en veure les eleccions del 28 M perdudes per al seu partit i que, després, va filtrar les converses un cop perdudes aquestes- com per no enfadar als potencials inversors.
Musk escolta ofertes
A Elon Musk, que té entre mans un projecte que totes les ciutats i regions del món volen, li ha fet falta ben poc temps per entrevistar-se amb Macron i Giorgia Meloni o (tot depèn de com es miri) a ells per cridar-li. Per què han tingut lloc aquestes trobades? Doncs molt senzill: Musk ha volgut evidenciar que, si ell és qui fica els diners, ell és qui fixa les regles les posa ell. Què pretenien Ximo Puig i el seu entorn del filtrar les converses? Segurament, filtrar el rumor era una maniobra desesperada al final d'una campanya electoral que no semblava funcionar. Després (i seria pitjor encara que així fos) es va voler veure publicat en negre sobre blanc tot en un gens velat desig de d'aplicar allò tan roí de o meu o de ningú. Aquest cap de setmana, el periodista valencià Salvador Enguix es preguntava en un article si de veritat es vol que Tesla acabi instal·lant-se a València. Per fer-ho possible, els equips econòmics de Puig i el nou president valencià Carlos Mazón s'haurien de reunir per intercanviar el que convingui i impedir que Musk tingui noves pensades (o se les facin tenir) sobre ubicacions per a la fàbrica. Amb Musk, per cert, les relacions de l'actual Govern d'Espanya no són les millors: en data tan propera com abril de 2022 i després que Elon publiqués un apunt a Twitter en el qual assenyalava que Espanya està en condicions de proveir d'energia solar tota Europa, un gens oportú Pedro Duque li responia dient que la normativa per fer-ho possible estava a punt i el país disposat. Fins allà, bé; però després, fatal; perquè Duque li va preguntar si coneixia "a algun inversor". I, no: això, a Elon Musk, no se li pregunta tret que pretenguis que s'enfadi. L'altre Pedro que apareix en aquest article -sí, el fundador de la Fàbrica de La Felguera, germen del que avui és Arcelor Mittal Asturias- mai no hauria fet bajanades d'aquesta mena.
