Els oceans amaguen un tresor energètic que no té res a veure amb tecnologies com la undimotriu o la mareomotriu, sinó amb el més prosaic metà. Enormes quantitats d'aquest gas estan atrapades en el fons de l'oceà a tot el planeta i, a través d'esquerdes en els sediments, arriben a la superfície i contribueixen a l'efecte d'hivernacle. La bona notícia és que aquest gas es pot utilitzar amb propòsits energètics.
Investigació
Per detectar aquestes fugues, el Centre Helmholtz d'Investigació Polar i Marina del Instituto Alfred Wegener (AWI) utilitza un espectròmetre de masses submarí (UWMS) d'alta precisió i velocitat. El metà marí, a més d'a través d'esquerdes per les quals s'escapa el contingut de dipòsits subterranis, procedeix també de la descomposició microbiana de material orgànic a les capes inferiors dels sediments. En un context de canvi climàtic i amb els sediments escalfant-se, l'alliberament de metà marí és cada vegada major. Per això, s'intenta ara identificar i localitzar les emissions per poder capturar el gas i donar-li un ús.
Com funciona?
L'UWMS inclou un sistema d'entrada de membrana per a mostreig i una unitat de sensor en la qual es mesuren els gasos solubles en aigua i els hidrocarburs lleugers. El nucli del sensor és un espectròmetre de masses. "El sistema actual té poc a veure amb el dispositiu original. Per exemple, el sistema de control i les bombes de buit són nous. Però l'únic que queda, el component més important és el Transpector® CPM d'Inficon", afirmen els promotors de l'assaig, que té, de moment, com a principal objectiu inventariar les emissions. Capturar-les o no, és una cosa que s'abordarà a mitjà termini.