El ferro és el quart element més abundant en l'escorça terrestre i, per la seva ductilitat i duresa, és un dels minerals més demandats des d'antic. Ara, en aquests temps de crisi energètica, podria convertir-se en alguna cosa més. En concret, en un combustible.
Pols de ferro en lloc de carbó o petroli?
Per descomptat, en condicions convencionals, no; però si s'estudia la seva dinàmica en condicions de microgravetat, la cosa canvia: en suspendre en aquestes condicions i dins d'una cambra de combustió una mostra de pols de ferro durant trenta segons i aplicar-li una flama, es pot estudiar la seva combustió i mitjançant una adequada anàlisi de la densitat de les partícules i dels gasos presents a la càmera, es poden arribar a dissenyar cremadors industrials capaços de reproduir aquestes condicions i utilitzar la pols de ferro per generar energia. El principi és simple: si l'energia ni es crea ni es destrueix, el ferro també l'emmagatzema i aquesta energia es pot aprofitar mitjançant un procés de combustió que no genera ni fum ni carboni. Això, almenys, és el que pensa un grup d'estudiants de la Universitat Tècnica d'Eindhoven, a Holanda, que té ja llesta fins i tot una instal·lació que funciona amb pols de ferro.
En una cerveseria
La instal·lació funciona mitjançant la combustió de metall i està instal·lada en Swinkels Family Brewers, una cerveseria de la província holandesa de Brabant. El mecanisme de combustió genera vapor que s'utilitza en el procés de fabricació de la cervesa. És, sens dubte, només un inici, però les dades són esperançadores, perquè la pols de ferro té molts avantatges: és abundant, no és car, es transporta amb facilitat, té una bona densitat d'energia, crema a partir de temperatures molt elevades i, a diferència de l'hidrogen, no necessita conservar-se en fred ni perd energia si se li emmagatzema durant llargs períodes de temps. Qui sap si, d'aquí a un temps en lloc d'hidrogeneras tindrem metalineras, coses més rares s'han vist però, com deien els Iron Maiden, cal recordar sempre alguna cosa: true metal, never dies