Charbonnages de la France, l'empresa fundada el 1946 per nacionalitzar el llavors poderós sector carbonífer francès, va tancar el seu últim pou (L'Houve, a Creutzwald, gairebé a la frontera amb Alemanya) el 2004 i, des d'aleshores, no s'ha tornat a treure una sola tona del subsol del país les mines del qual van inspirar a Émile Zola per escriure aquesta monumental novel·la que és Germinal i que, encara, són presents en la cultura popular gràcies a escriptors com Sorj Chalandon; que va narrar el 2019 a la seva novel·la El Día Antes, l'última gran tragèdia minera francesa, viscuda el 1974 a Pas de Calais i amb 42 morts; o en aquest llum miner que el RC Lens llueix al seu escut. Ara, el novembre de 2021, França torna els seus ulls al carbó i reactiva una central térmca, en concret la de Saint-Avold, a Mosel·la.
Parada des de març
La central de Saint-Avold cremarà carbó d'importació, com l'espanyola d'As Pontes i, també com la nostra, allarga la seva vida útil per intentar atendre una demanda energètica que disparen els primers freds i que no pot cobrir-se. Aquí, les renovables no donen per a tot i, allà, les nuclears són les que no produeixen prou: a França tenen 56 reactors ( a nosaltres ens en queden 7, tres a Catalunya), però 32 estaven parats al setembre per manteniment o per corrosió (12) en els seus circuits de refrigeració per a emergències. En una situació així, el menyspreat carbó torna a mostrar-se com el que és: una manera eficaç, barata i solvent i produir energia.
Amb prejubilats
El més interessant del cas és la manera com la central francesa s'ha reactivat: els 70 treballadors que la gestionen són tots membres de l'antiga plantilla, que han abandonat la seva prejubilació forçada i, de nou, torna a prestar un servei al seu país, Els majors de 50, malament que els malgrat molts, són per a qüestions laborals tan fiables o més que el vell, honrat i honest carbó. Què tal si comencem (però seriosament) a recuperar una vegada per sempre les investigacions de captura de CO2 que permetrien cremar carbó sense contaminar més del compte i tornem a posar al servei d'Europa uns actius i unes persones que encara poden aportar molt?