Espanya va tancar el 2023 amb un augment considerable de ciberdelictes: en total, els diferents cossos de seguretat públics van comptabilitzar més de 472.00 infraccions penals, la qual cosa suposa un 26% més que el 2022. D'aquests delictes, un altíssim percentatge (90,5%) són ciberestafes o fraus informàtics. El segon delicte que més es comet són infraccions a l'honor, però no arriben ni al 4% del total. Els fraus cibernètics són, per tant, un seriós problema de seguretat però, dins d'aquests, quins són els més comuns?
Phishing
Tècnica en la que els estafadors es fan passar per entitats com bancs, empreses, o serveis en línia amb l'objectiu d'obtenir informació confidencial dels usuaris. Es realitza, en general, a través d'un correu electrònic o un SMS que inclou un enllaç que redirigeix a llocs web fraudulents que imiten l'aparença de pàgines d'entitats per enganyar les víctimes que proporcioni informació confidencial o realitzi pagaments per serveis innecessaris.
Ciberestafes d'inversió
Es dirigeixen a persones interessades en invertir diners en línia per obtenir guanys. En elles, es prometen alts rendiments o oportunitats d'inversió exclusives, però en realitat es busca obtenir diners de les víctimes sense proporcionar cap benefici real. Poden utilitzar llocs web fraudulents, campanyes de màrqueting enganyoses o fins i tot crear criptomonedes falses per dur a terme aquestes estafes. Per si mateix, és una actualització d'antics mètodes d'engany com els esquemes Ponzi o, també, el tristament famós Fórum Filatélico.
Programari segrestador
Programari maliciós que infecta els dispositius de les víctimes i xifra els seus arxius, impedint l'accés als mateixos. Els estafadors exigeixen després un rescat, en general en criptomonedes, a canvi de proporcionar la clau de desencriptació necessària per restaurar els arxius|arxivaments. Aquesta és una forma lucrativa d'estafa que pot afectar individus i empreses per igual. Uns dels casos més recents ( i sonats) va afectar a l'Hospital Clínic de Barcelona.
Estafes de suport tècnic
Els delinqüents simulen ser tècnics de suport d'empreses, com proveïdors de serveis d'internet o companyies de programari. Contacten a les persones per telèfon o a través d'anuncis emergents en línia, afirmant que hi ha un problema amb el dispositiu i oferint ajuda per solucionar-lo. L'objectiu és obtenir accés remot al dispositiu de la víctima o persuadir perquè proporcioni informació confidencial o realitzi pagaments per serveis innecessaris.
Estafadors de l'amor
Conegudes també com a "romanç scams", aquestes estafes es dirigeixen a persones que busquen relacions amoroses a través d'internet. Els estafadors creen perfils falsos en llocs de cites o xarxes socials, estableixen relacions emocionals amb les seves víctimes i després sol·liciten diners sota diferents pretextos, com emergències mèdiques, problemes financers o per poder reunir-se personalment. Aquestes estafes poden ser molt enganyoses i emocionalment perjudicials per a les persones afectades.