Gabriella Coleman (Puerto Rico, 1973) és antropòloga i viu al Canadà. En els sis darrers anys ha fet un treball de camp ben particular: enlloc d'anar a estudiar els pobles de les antípodes, o de dedicar-se a les més estranyes tribus urbanes, com tants dels seus col·legues, s'ha passat jornades senceres davant l'ordinador amb la finalitat d'investigar el món dels hackers i, molt especialment, Anonymous i el seu entorn. Arrel d'aquestes investigacions, ha publicat Las mil caras de Anonymous. Hackers, activistas, espías y bromistas (Arpa Editores). Visita Barcelona per donar una conferència al Palau Macaya, convidada per L'Escola Europea d'Humanitats i la Obra Social La Caixa. Tot i que assegura haver acabat amb les seves investigacions sobre els hackers, ha aprofitat la seva visita per estar en contacte amb el món dels hackers locals, i també, preocupada pels moviments socials, ha fet un seguiment de les manifestacions de Gràcia.

Vostè, com a antropòloga, es va dedicar a investigar unes activitats que estan a vegades al marge de la legalitat. Quins problemes ètics i professionals li va suposar això?

Quan vaig dissenyar la meva investigació no em vaig plantejar aquesta qüestió, però quan vaig començar a treballar vaig adonar-me que hi havia una sèrie de temes ètics i legals molt complexos. En principi em va resultar molt difícil, perquè la investigació podia arribar a posar en perill la gent amb que jo treballava. I jo, com a antropòloga, tenia molt clar que tenia un compromís amb les persones que estava estudiant. Vaig deixar molt clar als meus col·laboradors que no volia que em relatessin mai informació il·legal. Hi havia el perill que punxessin el meu ordinador, o que jo fos obligada judicialment a oferir la meva informació al govern. Els hackers generalment em van fer cas, i no em convidàvem als seus xats més secrets... I jo vaig prendre algunes precaucions: usava noms en codi per als meus informants, encriptava la informació... La veritat és que vaig sentir molta por durant algunes fases de la meva recerca: no estava segura que l'FBI no acabés interrogant-me.

Malgrat tantes dificultats, vostè va obtenir molta informació. Com va fer-s'ho?

Els que més coses van explicar-me van ser els hackers que havien estat arrestats i sentenciats. Ja no tenien problemes per relatar les seves actuacions i parlaven amb molta sinceritat. Sense tots aquests hackers m'hagués estat del tot impossible apropar-me al món d'Anonymous: sense ells no hagués tingut accés a moltes coses. A partir d'aquests contactes he entrevistat a molts altres hackers, he debatut amb ells, i els he pogut escoltar a les seves conferències.

Per als hackers, l'ordinador és la seva segona pell

Vostè ha conegut a molts hackers, ha parlat amb ells, ha passat moltes hores llegint els seus xats. Podria explicar per què algú es converteix en un hacker?

La majoria dels hackers van conèixer el món de la informàtica abans dels deu anys, i els va fascinar. És estrany que un hacker comenci a actuar més tard dels 18 anys. L'ordinador, per a ells, és una segona pell, és com una addicció. No poden deixar-ho. Des de molt petits es van interessar en el poder que els donava la informàtica, i van arribar molt lluny.

Hi ha un estereotip que retrata als hackers com a individus asocials, que només saben estar-se davant de l'ordinador, que no es tracten amb ningú...

Això és completament fals. Una cosa que els hackers valoren molt és, justament, la vida social que els facilita la seva activitat. En fer-se hackers els afeccionats a la informàtica es troben amb una comunitat de persones, extremadament intel·ligents, que els accepta, i que és molt oberta: ningú qüestiona a un altre pel fet de ser diferent o estrany. En realitat, els hackers dediquen una enorme quantitat de temps a l'ordinador, però fan altres coses: a molts els agrada viatjar i tenen hobbys molt diversos, encara que sovint relacionats amb la informàtica. Poden anar-se'n a la Costa Brava i passar-se uns dies anant a la piscina però també hackejant, com uns que conec.

Una de les pràctiques habituals d'Anonymous és l'anomenat lulz. Com l'explicaria per als que no el coneixen?

El lulz és la filosofia del sentit de l'humor d'Anonymous. És una amalgama de diferents elements: per una banda el lulz és irònic, humorístic, esotèric, però per altra, també és fosc, és cruel. És divertit, però a la vegada càustic. Una de les pràctiques habituals dels hackers era el trolling, accions d'assetjament despietat. Actualment els activistes d'Anonymous continuen creient en el lulz, però és molt més lleuger.

Anonymous és el moviment menys políticament correcte que existeix

El lulz sembla alguna cosa molt allunyada del políticament correcte.

Sí, de fet Anonymous és el moviment menys políticament correcte que existeix. Als Estats Units el progressisme dóna molta importància a la correcció del llenguatge, i per això molta gent odia Anonymous, per les seves grolleries. Però també hi ha molts progressistes que adoren Anonymous, justament, perquè trenca amb aquesta correcció. A més a més, per a alguns militants progressistes, front a una esquerra que només discuteix discursos,  Anonymous representa una esquerra diferent, perquè els seus activistes prenen riscos i no es queden en les paraules. Els d'Anonymous estan disposats a ser extremistes, i a ser ofensius, i això es reflecteix en el llenguatge que usen.

¿Com un grup de fanàtics per la informàtica, als que al teu llibres defineixes com "la mala llet d'internet", es va convertir en un grup de pressió polític?

Als Estats Units, en principi, no era molt normal que els hackers es dediquessin a la política. Però en canvi sí que ho era a Espanya i Itàlia. A finals dels noranta a Europa hi havia molts hackers que estaven ficats en política i que s'oposaven a la globalització. Però en els darrers anys hi ha hagut un boom dels hackers amb mentalitat política, especialment amb l'esclat de l'escàndol Wikileaks. Avui en dia qualsevol pot convertir-se en un hacker polític, simplement, fent una donació econòmica a Anonymous.

Tots els hackers són militants antisistema?

No, en absolut. De fet la majoria dels hackers són apolítics. I n'hi ha molts que treballen per a multinacionals... Són els responsables de seguretat de moltes empreses informàtiques... La qüestió de la col·laboració amb les multinacionals genera molts debats al món dels hackers...

Anonymous argumenta que les seves actuacions són necessàries per denunciar alguns fets que no arriben als mitjans de comunicació. Es consideren com una eina per a la llibertat d'expressió, però d'altres els acusen d'exercir la censura. Com sorgeix aquesta polèmica?

Anonymous és molt plural. No té un manifest fundacional, ni hi ha una filosofia única que abasti a tots els seus integrants. Històricament, Anonymous s'ha destacat en la lluita en defensa de la llibertat d'expressió i en contra de la censura. Justament per això, tenen aquesta obsessió per l'anonimat. Creuen que la gent, quan és anònima, parla amb més facilitat, per això usen la màscara, ja que diuen que amb la màscara la gent s'expressa de forma més oberta. Una de les tècniques més eficaces de la lluita d'Anonymous són els atacs de denegació de servei, els DDoS [peticions múltiples i sincronitzades a un mateix ordinador per tal de saturar-lo i bloquejar-lo]. Alguns hackers s'hi oposen, perquè consideren que així bloqueges a algú i no el deixes parlar, i això suposaria una vulneració de la llibertat d'expressió. Però altres hackers consideren que es tracta d'una tècnica lícita quan s'ataca a grans empreses, perquè tan sols bloqueges a algú temporalment i aquestes companyies tenen altres canals per a expressar-se.

En alguna ocasió s'ha arribat a acusar a Anonymous de terrorisme. D'on surt aquesta acusació?

És un tema molt interessant, que jo he analitzat molt de prop. De fet, els hackers no han estat acusats formalment de terrorisme mai, però s'ha intentat associar-los amb el terrorisme. Malgrat tot, aquest intent de relacionar-los amb el terrorisme no ha quallat. I jo crec que el factor determinant que ha bloquejat aquesta associació és que Anonymous es va implicar positivament en les revolucions àrabs, i en el moviment Occupy Wall Street, i aquests moviments són percebuts positivament per la població, que no els consideren com terroristes.

Però la màscara que porten és la màscara d'un terrorista...

És cert. Guy Fawkes va intentar volar la Càmera dels Lords, però avui en dia no és vist com un terrorista, sinó com una mena d'heroi popular. Justament aquesta máscara ha donat una imatge positiva d'Anonymus i ha evitat que se'ls relacioni amb el terrorisme.

I malgrat tot, als Estats Units es persegueix molt durament a Anonymous i als hackers.

 Als Estats Units no s'aplica als hackers la llei antiterrorista, però se'ls castiga amb la llei de frau informàtic, que és extremadament dura. Es tracta d'una legislació molt poc precisa, que deixa molt de marge a la repressió. Preveu que els hackers siguin castigats amb fortes multes i amb penes de fins a 10 anys de presó. És molt dur si ho compares amb el que passa a Europa. Molts hackers han anat a la presó, a Europa, però al cap d'un temps ja estan fora. No els han arruïnat la vida, que és el que es pretén als Estats Units. Em sembla bé que es castigui als que vulneren la llei, però no que els destrossin.

Darrerament als mitjans no hi apareixen gaire notícies sobre els hackers. Aquest moviment ha entrat en crisi?

El 2012 Anonymous estava molt actiu. Cada setmana feia una acció, o dues... Ara, n'hi ha moltes menys. Però continua havent-hi actuacions de hackers. El hacking ara està més dispers, és més selectiu i més esporàdic, i per això els hackers són molt més difícils d'interceptar. Darrerament hi ha hagut atacs molt importants al Canadà, a Filipines... Al febrer un col·lectiu espanyol, La Nueve de Anonymous, va atacar El Corte Inglés. El fet que no els aconsegueixin detenir, potser indica que són més forts que abans. En aquest moment és difícil predir com evolucionarà Anonymous i si els hackers aconseguiran mantenir les seves activitats.