Segons com (i segons per a qui) ChatGPT pot ser un perill: brinda als estudiants ganduls la possibilitat d'intentar prendre el pèl als seus professors, permet als docents sense gaires escrúpols no haver de preparar-se les classes i faculta, també, a qualsevol que gestioni un web que necessiti de continguts per omplir-la de textos invertint menys temps i diners del que mai abans no havien imaginat. L'eina és allà i del nivell d'autoexigència i dels escrúpols de cada un depèn donar-li un o un altre ús, però tampoc no estem davant de res molt diferent del que ja aconsegueix altres habilitats abans exclusivament humanes com dibuixar o locutar. Amb tot, hi ha qui considera que hem de dotar-nos d'eines que ens permetin, com a mínim, saber quants dels textos amb què ens enfrontem diàriament han estat redactats per màquines. Per a això, un estudiant de Princeton, Edward Tian, té la solució: una aplicació denominada GPTZero que, a més, és gratis i es publicita amb una frase lapidària, Humans deserve the truth, que, en el nostre idioma, significa que els humans (o sigui, nosaltres) mereixem la veritat.
En principi, per a docents
En principi, l'eina s'ha dissenyat per a ús docent després que, a la mateixa|pròpia universitat de Princeton, el cos docent detectés estupefacte que hi havia alumnes que presentaven treballs|feines que qualsevol d'una mica avesat a això d'ajuntar lletres podia entendre que no havien sortit de mà humana. Els indicis eren allà; més o menys com en les tesis que, de per aquí en això, han utilitzat alguns dels nostres líders polítics per doctorar-se o posgraduarse; però feia falta demostrar-ho de manera fefaent. I això implicava desenvolupar una eina; també informàtica i, per tant, sospitosa de res; que certifiqués que darrere d'aquestes frases regulars, correctíssimes i, gairebé sempre, buides que omplien els treballs sospitosos hi havia un gandul que, en lloc d'aprofitar els diners que els seus pares invertien a educar-lo, preferia recórrer a una eina que es va concebre per a altres menesters. I, allà, hi havia Edward Tian: al laboratori de procés del llenguatge humà de Princeton.
Com funciona GPTZero?
El sistema és simple: n'hi ha prou amb copiar un fragment de text, accedir al web de GPTZero i enganxar-lo a la caixa reservada per a tals usos. A continuació, cliques al botó que permet a a l'aplicació avaluar el text i es produeix l'anàlisi. Principalment, es valoren dues qüestions: l'espontaneïtat i l'aleatorietat. Quan qui escriu és un de nosaltres, les frases senzilles es combinen amb altres de més complexes i, sovint també, s'introdueixen qüestions secundàries que venen al cas (o no) a tall de subordinades. La longitud de paràgrafs i frases també varia i, d'aquesta manera, poden combinar-se frases llargues com a aquesta que estic escrivint ara amb altres de molt curtes com, per exemple, la que ara us indicarà el final d'aquest text: es va acabar. Bé, de fet encara no: en realitat no he acabat pas. I no ho he fet perquè em falta donar-li les gràcies a Edward Tian, un noi de 22 anys que ens salvarà -o ho intentarà- d'aquesta plaga que intenten colar-nos des de fa anys i es diu llenguatge pla. Que ningú no tingui por perquè l'IA només és una eina.