Sí, el grafè també serveix per fabricar bateries. I, a sobre, si és veritat el que diuen en la NASA, són bateries "increïbles" que superen fins als càlculs més optimistes: pel que sembla ofereixen fins a|fins i tot 500 watts/hora per kg el que suposa el doble que les millors bateries actuals.
I en el futur, més
Segons els càlculs dels seus desenvolupadors, les xifres podrien millorar en poc temps i la capacitat energètica final podria fins i tot triplicar la de les bateries actuals. Les bateries de grafè, expliquen, són més lleugeres, més segures, més potents i més eficients que els d'ió-liti. Rocco Viggiano, enginyer del Centre d'Investigació Glenn de la NASA, creu que s'ha arribat "a una nova frontera". Pel que sembla, l'ús de grafè permet eliminar fins a un 40% del pes de la bateria i, en tenir aquest material una densitat energètica més gran, la capacitat d'emmagatzematge creix fins al punt que podríem arribar a veure avions elèctrics, una cosa impensable amb bateries com les actuals, que n'ofereixen una, certament, molt limitada autonomia.
Com ho fan?
Cada cèl·lula del nou model de bateria està formada per tres capes. Així, l'ànode és de liti i el càtode, de sofre i seleni, però és organitzat en una malla de grafè. Entre un i un altre hi ha l'electròlit, que és sòlid i no líquid, com en les bateries actuals. Aquesta circumstància fa que el nou model de bateria no sigui ni inflamable ni potencialment explosiu. Amb això, a més, es conjura una de les grans inquietuds de la indústria, que donava per fet que les ineficients bateries d'ió-liti continuarien sent les úniques disponibles fins a d'aquí a deu anys. De la mateixa manera, se soluciona un altre problema greu: el que planteja l'escassetat de liti i cobalt. Quant tardarà aquesta nova bateria dissenyada per la NASA a convertir-se en una realitat comercial?