"ISIS, et caçarem". No disparen, però tenen armes. "Us tractarem com a un virus". Tampoc són metges, però prometen cures per combatre la propaganda. "No perdonem, no oblidem". I com a la pel·lícula V de Vendetta, vesteixen màscara i volen venjança.
Són Anonymous, el famós grup internacional de hackcivistes –barreja entre hacker i activista– que després dels atemptats de París del 13 de novembre va declarar oficialment la "ciberguerra" a l’Estat Islàmic (EI, Daeix). És un nou tipus de conflicte bèl·lic que opera amb regles pròpies, però suposa dubtes morals per a Estats i ciutadans, amb un sol objectiu a combatre: la radicalització ideològica. "Espera’ns". Espera’ls.
Wikileaks i Seguretat Nacional
Amb el cas Wikileaks va posar-se de manifest que la seguretat dels Estats no només podia ser vulnerada via atemptats o guerres. Les infiltracions en arxius i bases de dades governamentals pels hackers també eren un atac allà on els governs pretenien mantenir oculta aquesta informació. Per exemple, quan es van difondre milers de documents dels Estats Units sobre la guerra d’Iraq o Afganistan, generant tensió entre la seguretat nacional i la llibertat d’informació.
És aleshores quan Anonymous –un grup de hackers d’estructura oberta, transnacional i descentralitzada– es van erigir com a defensors de la tasca de l’organització, considerant que atacar-la era també una forma de censura.
Es caracteritzaven per haver operat amb anterioritat en altres causes. Sempre, amb l'objectiu d’incomodar governs i distribuir informació, enarborant la bandera de la llibertat. Precisament, un objectiu que hauria virat amb l’actualitat internacional, generant un canvi en la percepció que en tenien d’ells els ciutadans. Als que abans eren “vulneradors” de la seguretat estatal, l’opinió pública els reconeix avui com a garants i protectors de les ments innocents i supressors de propaganda.
Comptes gihadistes
"Les xarxes socials són una plataforma per al Daeix (Estat Islàmic) per tal de difondre el terror entre els joves”. Amb aquesta advertència publicada al seu canal de Youtube, Anonymous va declarar la guerra al Daeix després dels atemptats de París. Diferent estratègia, mateixa arma. Conscients que Internet és un dels grans canals per captar adeptes i fomentar la radicalització per part de l’Estat Islàmic, es va crear @OpParisOfficial, que opera també amb els hashtags #OpParis, #OpIsis #OpIceIsis.
Fins ara, la seva tasca principal ha estat la detecció i tancament d’aquells perfils de Twitter que identifiquen com a perillosos. Sempre oberts a l’adhesió de nous activistes, el grup ha fet també públics fins a tres manuals per tal d’iniciar altres usuaris en la cacera de l’Estat Islàmic.
El primer, NoobGuide, adreçat a combatre la pirateria en general; el segon, ReporterGuide, on s’ explica com unir-se a Anonymous i hackejar perfils de Twitter; i el tercer, la Searcher Guide, que ajuda en la tasca de detecció de comptes gihadistes o relacionats.
Web fosca
Aquesta lluita ha estat agraïda pel Ministre de l’Interior britànic, John Hayes, “a aquells compromesos contra aquest tipus de maldat”, mostrant fins a quin punt ha canviat la consideració dels governs per Anonymous, els antics defensors de Wikileaks.
Ghost Security és també una altra forma d’Anonymous que opera contra Al-Qaeda, Boko Haram o el Daeix, entre d’altres grups radicals. Amb el lema “Som els fantasmes que heu creat” eliminen materials ideològics difosos a Tumblr, Wordpress, Instagram o Vimeo, entre altres plataformes.
La seva trinxera és l’anomenada Dark Web, constituïda per aquells espais d’Internet on a l’usuari li cal un programari diferent per tal d'accedir-hi. D’aquesta manera, és més fàcil que passin desapercebuts.
Fins ara, l’ofensiva més popular –per curiosa– ha estat la substitució d’una plataforma del Daeix amb un anunci d’una farmàcia on s’hi podia comprar Viagra o Prozac. Allí es va penjat el bàner “Massa ISIS. Entra en aquest anunci perquè puguem actualitzar la infraestructura i oferir tot el contingut que vostès anhelen desesperadament”.
“Un gihadista que tuiteja és un gihadista que pot ser caçat”. Aquesta és la màxima de Ghost Security Group, un grup registrat de hackers (@GhostSecGroup i #GhostSecGroup) que treballa en la persecució virtual del terrorisme.
La seva metodologia consisteix en combatre l’extremisme per mitjà de la infiltració i la vigilància, recopilant dades i fent anàlisis d’intel·ligència que permetin tenir-los localitzats en tot moment.
Així, s’actua des de la prevenció i el control, juntament amb una sèrie de col·laboradors, com ara @CtrlSec, que fan públics els comptes dels presumptes radicals en els seus espais públics de delació.
Fins i tot, els serveis de missatgeria mòbil també s’han vist afectats. A Telegram l’Estat Islàmic va aconseguir un canal amb fins a 10.000 seguidors. L’empresa va denunciar-ho, afirmant que s'usava per a difondre informació dels atemptats de París i la bomba contra l'avió de passatgers rus sobre Egipte a l'octubre.
Sembla també que Al-Qaeda hauria utilitzat la mateixa missatgeria. És difícil frenar aquestes pràctiques quan la política de privacitat del servei és inquebrantable, a menys que es constitueixin amenaces relacionades amb la pornografia infantil.
“Vostè pot dormir tranquil sabent que els terroristes usen la seva plataforma?” és la pregunta que l’entrevistador Mike Butcher va fer a Pavel Durov, el creador de l’aplicació Telegram en una entrevista per a TechCrunch.
Durov va al·legar que el Daeix “sempre trobarà canals per comunicar-se”, de manera que no se’n poden fer “responsables”. A més, “el dret a la privacitat és més important que el fet que puguin passar coses dolentes”. Durov va plantejar el cas d’una noia russa que hauria estat xantatjada per la policia, infiltrada en les seves comunicacions del seu competidor WhatsApp. Va tocar el moll de l'os: la tensió moral latent entre la seguretat col·lectiva i la privacitat individual, on ambdues comporten riscos per als ciutadans.
Sobre la moral
Com en tota guerra, la virtual també produeix danys col·laterals, si bé en una escala menor que la física. Una de les principals crítiques als hackivistes és haver eliminat comptes en àrab de persones alienes a la gihad.
Segons Anonymous, s’haurien desactivat fins a 20.000 perfils de Twitter, en què l’usuari @th3j35t3r va denunciar certes irregularitats en el seu blog, adreçant-se als organitzadors públicament. 
La ciberguerra també presenta els seus dubtes morals. Així ho va abordar la investigadora Dorothy E. Denning, a The Ethics of Cyberconflict. Denning considera les accions d'Anonymous èticament correctes malgrat que vulnerin comptes privats d'altres usuaris. Argumenta que actuen per un fi social que consideren desitjable, no són violents ni volen obtenir un benefici personal i estarien disposats a acceptar el resultats dels seus actes i les conseqüències que se'n generin.
Tropes Twitter
Els estats han pres també consciència de la necessitat de desenvolupar serveis de defensa especials al respecte. És el cas del Regne Unit, que a l’abril va impulsar la creació del “Batalló 77” o les “Tropes Twitter”.
Aquests cibersoldats complementaran les guerres sobre el terreny contra grups terroristes i altres. El nom té simbolisme: prové d’una divisió desplegada a Birmània durant la Segona Guerra Mundial que emprava el mateix esperit d’innovació.
Un cas equiparable a Espanya seria el Comandament Conjunt de CiberDefensa de les Forces Armades.
La Unió Europea també s’ha mostrat partidària d’aquestes mesures. L’Agenda de Seguretat pretén fomentar el desenvolupament de la implantada Unitat de Remissió d’Internet per reduir el volum de materials terroristes a la xarxa, alhora que financia els esforços dels Estats en aquesta línia. Alhora, la unitat de Cibercrim de l’Europol estudia mesures per evitar que els grups terroristes es financiin a través del frau informàtic.