Allò de la revolució verda, de vegades, sembla que va massa lluny i, tant és així, que entre exigències i compromisos, de vegades es cola algun il·luminat que; pervertint aquesta, sens dubte, legítima lluita contra el canvi climàtic i en favor d'un sistema energètic més net; fa bo allò de quan el dimoni no té res a fer, mata mosques amb la cua que repetia la meva àvia Ángeles quan apareixia algú amb una idea de bomber. L'última que, no sé si amb la cua, s'ha posat a matar mosques és una pediatra britànica de nom Tamsin Holland que, agafin-se, diu en un article que ha escrit que regalar carbó dolç per Nadal té un "impacte negatiu" en la salut mental dels nens.
Argument demolidor
La dona en qüestió no sembla haver-se herniat en excés per conjuminar|engiponar l'argument del qual extreu tan pintoresca conclusió. La senyora afirma, primer, que el carbó (mineral) és dolent perquè cremar-lo té un "impacte negatiu" en la qualitat de l'aire que "també pot ser perjudicial per a la salut dels nens". A partir d'allà, i a tall de conclusió, sentencia que el millor que es pot fer amb el carbó és "deixar-lo sota terra", però va més enllà perquè, segons ella, de carbó, res de res, ni tan sols si és dolç i com regalo per als nens dolents. Aquests; en lloc d'amb aquest o altres dolços també de trampós aspecte -a Catalunya són populars determinats massapans molt singulars- que, en realitat, serveixen per escarmentar-los només fins que els proven; haurien de rebre "regals reciclats, aliments vegetals, passejos per la naturalesa o novel·les inspiradores".
Tamsin Holland, a la foto, i, al costat d'|juntament ambella, grup de miners perplexos després de llegir el seu article
Deliri
La pediatra en qüestió és britànica i tot permet deduir que la seva ocurrència|pensada deriva. A parts iguales,de la seva escassa capacitat per assumir que al carbó, i el seu president Rishi Sunak s'ho acaba de demostrar, li queda molt per davant i del seu nul coneixement sobre els esforços que, mitjançant tecnologies com les de captura de C02, estan desenvolupant nombrosos equips de científics per aconseguir que es pugui continuar cremant carbó sense hipotecar el nostre futur climàtic.
La ignorància, per descomptat, té cura i, per això, la pediatra no ha de preocupar-se, ja que tot el que té a veure amb tal xacra s'arregla llegint i estudiant, però el problema de la senyora Holland, lamentablement per ella, és molt més seriós, perquè inclou una tara, aquesta sí, irreversible que es diu estupidesa. Només a un estúpid (o a un beneit) se li ocorreria castigar a la seva infantesa a càrrec amb joguines reciclades (segur que, quan la llegeixin, als de Baleària els caurà la mar de simpàtica) o amb aliments saludables. I és que no hi ha res millor perquè algú consideri dolent una cosa per castigar-li amb això, així que podem concloure que aquesta senyora no ha entès res: això de portar carbó als nens dolents no ajuda pas millorar la imatge d'aquest maltractat mineral, si no justament al contrari però, fixin-se vostès per on, sí que li donaré la raó en una cosa: si del que es tracta és de vèncer a l'ecologisme més cavernícola, continuar fent que els nostres fills assumeixin que el carbó és una cosa que rebran malament no és gens correcte; així que, li compro la idea i, si la meva infantesa a càrrec arriba amb notes dolentes aquest trimestre, els regalaré novel·les inspiradores, de Paulo Coelho o, si no, un compendi d'articles d'aquesta tal senyora Holland, que ha de ser tots com per a llogar-hi cadires. Carbón, als pobres Reis Mags, millor no els demano, que està a més de 600 euros la tona.