Observar una bandada d'aus solcant el cel en perfecta formació d'és un espectacle més que cridaner. Algunes ho fan en forma de V, d'altres recta en línia i, també, existeixen altres que viatgen en formacions amb forma de L o U. Amb tot, la formació a V és la més habitual: l'elegeixen els ànecs, els cignes, les gavines, els pelicans i els cormorans, entre d'altres. Per què ho fan?
Avantatge aerodinàmic
La principal raó per la qual les aus volen en formació –i particularment en V- té a veure amb els avantatges aerodinàmics que atorga fer-ho. Quan una au bat les seves ales, genera un corrent d'aire ascendent que les aus que van darrere aprofiten per reduir l'esforç que els exigeix volar. Estalvien energia i, amb això, poden viatjar més lluny. Els animals que van davant de la formació a V també gaudeixen dels avantatges, ja que els de la zona posterior uniformitzen el corrent d'aire que afecta la bandada. D'aquest avantatge es beneficien els ocells que trien altres formacions per viatjar en grup.
Hi ha líders?
En cada bandada hi ha sempre un líder aparent. I convé dir aparent perquè no és sempre el mateix. Els individus que formen cada grup de vol, mitjançant sons, es comuniquen entre si per realitzar canvis de direcció i canviar els animals que viatgen a les puntes. Amb això, es redistribueix l'esforç. D'entre totes les possibles, la formació a V és la més comuna: entre els seus avantatges figura oferir un camp de visió més gran|important. És tan eficaç que, fins i tot, s'ha copiat en aviació, ja que redueix el consum de combustible. I ho fa, a més, per les mateixes raons que redueix la fatiga entre els integrants de grups d'aus que viatgen juntes.