A Suècia el tenen clar: res de pantalles i més llibres de text. La notícia arriba, a més, alhora que les desastroses dades de l'informe Pirls (que mesura la comprensió lectora dels alumnes de quart de Primària) mostra per a aquell país. En concret, els nens suecs obtenen 544 punts, la qual cosa suposa onze punts menys que a l'anterior informe, que data de 2016. Les dades d'Espanya són encara pitjors (521 punts, set menys que el 2016), però la puntuació concreta de Catalunya bat rècords en el negatiu: 507 punts. Es prendran mesures? De moment, el que sí que s'ha fet són declaracions.
Percentatges
Més enllà de puntuacions, el que desconcerta de l'estudi són els percentatges: a tot Espanya, només un 6% dels alumnes que van participar l'estudi va mostrar un nivell de comprensió lectora avançat i únicament un 30% va assolir un nivell alt. El 5% va mostrar un nivell molt baix, el 20% un nivell baix i el 40% un nivell intermedi. A Catalunya, únicament el 3% dels alumnes va evidenciar tenir una capacitat avançada de comprendre el que llegeix i just el doble, un 6%, va evidenciar que el seu nivell era molt baix. El 24% va mostrar un nivell baix i el 43%, un nivell intermedi. La mitjana|mitja d'alumnes amb un nivell de comprensió lectora avançat en la OCDE és de l'11% i, si ens fixem en el percentatge d'alumnes amb un nivell alt, aquest arriba al 33%. A Astúries i Madrid, el percentatge d'alumnes amb nivell avançat és de l'11 i el 8% i l'exigu 3% registrat en Catalunya és equivalent al percentatge de Melilla i supera només el de Ceuta.
Què han decidit a Suècia?
Per a la ministra sueca d'Educació Lotta Edholm, les dolentes dades sueques són conseqüència d'"una crisi de lectura" que existiria, al seu entendre a les escoles del país i, per això, posaran més èmfasi als llibres i menys als dispositius electrònics. Val la pena, tanmateix, fixar-se en les dades sueques: un 5% dels alumnes va mostrar un nivell de comprensió lectora molt baix, un 14% en va assolir un de baix, el 31% va aconseguir arribar a un nivell intermedi i el 35% va assolir un nivell alt. El nivell d'alumnes amb un nivell de comprensió lectora avançat va ser del 15%. Comparades amb les dades espanyoles, fa quasi vergonya. I no per com de malament ho han fet els nostres alumnes, sinó perquè l'única cosa que se'ls ocorre per aquí és dir que presentaran "un pla de lectura al juliol" i que "impulsaran" les biblioteques escolars. Sona gairebé a broma quan, fa no res, des de la Universitat de València diferents investigadors han considerat que era moment de redactar un manifest "a favor de les biblioteques escolars i l'accés a les lectures en paper". Segons el Ministeri d'Educació, el 86,9% de centres escolars que tenien biblioteca en acabar el curs 2015-2016 s'havia convertit en un 81,8% al final del curs 2019-20. El desastre a Catalunya és encara més gran: en acabar el curs 2019-2020, només el 56,8% de les escoles tenia biblioteca. Totes, això sí, tenien pissarres electròniques.