Vigiles a la teva infantesa càrrec amb rellotges intel·ligents o mòbils monitorats? Segur que sí i, si no és així, com mínim hauràs pensat a fer-ho. Si alguna d'aquestes dues situacions és la teva, ves amb compte, perquè pots estar passant-te de la ratlla. La hipervigilància a què sotmetem els menors a través dels dispositius electrònics és ja, segons molts psicòlegs, un problema cert que pot llastar el seu desenvolupament.
Una tendència en auge
Dins del context hispanoamericà, va ser primer a Sud-amèrica on es van generalitzar aquests comportaments. La inestabilitat política, les dificultats econòmiques i l'auge de la delinqüència van generar una por creixent en la població i un desig de protegir la infantesa d'eventuals segrestos, robatoris i similars. L'angoixa dels pares es va traslladar als fills i el resultat va ser nefast: una generació sencera de joves sud-americans de classes mitjanes i altes ha crescut amb por d'explorar entorns nous o de relacionar-se amb persones que encara no coneix. Ara, aquest procedir arriba també a Espanya, que viu una situació d'inestabilitat i crisi econòmica, i existeix un problema afegit: els dispositius mòbils són més barats i accessibles. Avui, a Espanya, totes les famílies poden hipervigilar si volen i els resultats ja els veiem: joves i adolescents incapaços de superar dificultats per si mateixos. És el que alguns han batejat ja com la generació toveta. I els temps que arriben són durs.
La vida és risc
La solució és complexa, perquè implica acceptar que la incertesa i el perill formen part de la quotidianitat i els pares hem de traslladar-l'hi així a les nostres filles i fills. En cas de no fer-ho, les nostres angoixes i pors es traslladaran al menor que creixerà sense eines per a, per exemple, fer una cosa tan simple com anar al parc només o agafar l'autobús per anar a veure els seus amics. Episodis com el del col·legi major madrileny Santa Mónica mostren, directament, fins a quin punt situacions quotidianes poden convertir-se en la qual cosa no són quan s'analitzen des de punts de vista adults. Per sort, tot indica que els protagonistes, sí que han sabut gestionar-lo directament. Vigilar està bé però, en cap cas, coartar. La tecnologia, és cert, aporta tranquil·litat als pares, però l'hipercontrol crea adults incapaços. La solució sempre és la mateixa: confiança, comprensió i educació.