Això, just, que ens mengem el plàstic és en el que camina un equip de biòlegs, químics i enginyers dirigits per Stephen Techtmann que acaba d'activar un programa denominat Reutilització Biològica del Plàstic BioPROTEIN que pretén reduir el plàstic que rebutgem a proteïna en pols que, a mitjà termini, podria arribar a ser part de la nostra alimentació.
Dos ocells d'un tret?
L'acumulació de residus plàstics per tot arreu (s'han detectat microplàstics fins i tot en la llet materna) és avui un dels principals problemes mediambientals que ens sotgen. Cadaaño es fabriquen fins i tot 6.300 milions de tones es fabriquen a tot el món|tothom cada any i el 80% d'aquesta quantitat immensa acaba en abocadors, en rius, en mars o dins del nostre propi organisme. Aquest problema, consideren els investigadors que dirigeix Techtmann és paral·lel a un altre d'igual d'important: la fam que aguaita a prop de 690 milions de persones. Sintetitzar proteïnes a partir del plàstic pot, consideren aquests científics, pot ser una solució.
I com es fa?
En la naturalesa hi ha diferents tipus de bacteris capaços de desfer i netejar el petroli d'allà on s'aboca i, si el plàstic està fet de petroli, sembla senzill deduir que aquests mateixos bacteris podrien menjar plàstic. En fer-ho, igual que fan quan mengen petroli, produeixen cèl·lules que poden convertir-se en proteïnes de què podríem alimentar-nos els humans. De fet i per exemple, el plàstic de les ampolles es pot convertir en un llot oliós similar al petroli i aquest tipus de bacteris podria consumir-lo i metabolitzar-lo. Una vegada els bacteris han fet el seu treball, podem convertir-les en algun tipus de proteïna ingerible. La qüestió, a més de quant costa és de què podria arribar a tenir gust aquest menjar. Segurament, com la farina d'insectes, al que li llancis.