L'hidrogen, o això és almenys el que ens han fet pensar a tots, és un prodigi de virtuts, especialment si és verd; però què passa si, ara que mig món sembla que es posarà a produir-lo, té lloc una fuga a qualsevol dels múltiples dipòsits d'aquest gas que hauran d'habilitar-se? Un estudi elaborat pel Centre Internacional d'Investigació Climàtica de Noruega adverteix que el seu potencial d'escalfament global és superior al del vilipendiat CO2.
Onze vegades més que el diòxid de carboni
El potencial d'escalfament global d'un gas és la mesura que ens indica quanta calor pot ser atrapada per un determinat gas capaç de generar efecte d'hivernacle en comparació amb un gas de referència que, gairebé sempre, és el diòxid de carboni. Així, si al diòxid de carboni li assignem un valor igual a 1, el GWP de l'hidrogen equival segons l'esmentat estudi a 11. D'aquesta manera, qualsevol fuga d'hidrogen que es produeixi generarà un "escalfament global indirecte" i, si com sembla que es pretén, l'hidrogen serà un recurs energètic d'ús comú, les fugues seran més habituals del que s'espera. De fet, s'especula fins i tot amb la possibilitat que el potencial poder generador d'efecte d'hivernacle de l'hidrogen pugui arribar a compensar, si s'allibera, la disminució que s'espera com a resultat de la revolució verda en curs.
Quines solucions plantegen?
Des de l'esmentat centre noruec expliquen que ells només estan avisant i que en cap cas no volen que el seu estudi suposi un fre per al canvi energètic en curs. Si que posen èmfasi, això sí, que el seu estudi demostra "clarament" la importància de "reduir les fugues d'hidrogen". Avui, es lamenten, "manquem de la tecnologia necessària per vigilar i detectar aquestes fugues a l'escala necessària, però s'estan desenvolupant noves tecnologies a mesura que la indústria s'adapta". Qui ho explica no és cap altre que María Sand, la principal responsable del Centre Internacional d'Investigació Climàtica de Noruega.
Esperança, realitat o relat?
Amb tot i de moment, allò de l'hidrogen, sigui del color que sigui, té més d'esperança i relat que de realitat ja que, encara que sovintegen els anuncis de projectes de producció d'hidrogen verd per tot el món, el volum real d'execució d'aquests projectes és mínim. Sand, amb tot és contundent: "queden moltes preguntes obertes i nosaltres treballem per garantir una presa de decisions oportuna i precisa sobre una tecnologia de mitigació clau". Els dubtes, tanmateix, no queden allà: un altre estudi, en aquest cas de la Universitat de Princeton, avança que l'hidrogen, una vegada alliberat en l'atmosfera, reacciona amb la mateixa molècula responsable de la descomposició del metà, un gas ben conegut pel seu potencial generador d'efector hivernacle. Així, en el cas de què les emissions d'hidrogen –una altra vegada les fugues- superin un determinat llindar, les concentracions de metà en l'atmosfera creixeran. Què fer doncs? De moment, l'única solució sembla, com sempre, escoltar.