Iberdrola, la companyia elèctrica espanyola, s'ha convertit aquest mes en la primera empresa del seu sector en presentar el seu Pla de Transició Climàtica davant de les Nacions Unides. A l'esmentat document, l'empresa es compromet a assolir abans de 2040 les zero emissions netes. Sobre les conseqüències dels seus plans a les comarques mineres, això sí, poc o res no ha dit davant de l'esmentada prestigiosa organització.
Neutralitat d'emissions
Per aconseguir-ho, l'elèctrica pretén que les seves centrals de generació, la seva activitat de distribució i els consums propis de les seves instal·lacions siguin iguals a zero d'aquí a set anys (2030) i, a continuació, assolir el 2040 les emissions zero a tota la seva cadena de valor. Xarxes intel·ligents, sistemes de producció d'energia 100% renovables i solucions climàtiques per als consumidors formen part d'un esquema d'acció que, explica Iberdrola –i així ho han defensat davant de Nacions Unides- "es fonamenta en la transició justa positiva per a les persones i positiva per a la naturalesa" i en una "arquitectura d'aliances, col·laboracions i contribucions en matèria de participació pública a nivell local, regional i global alineada amb un enfocament ambiciós en acció climàtica".
Qui així ho indica és Gonzalo Saénz de Miera, el director de Canvi Climàtic i Aliances d'Iberdrola. Segons ell mateix assenyala: "la presentació d'aquest Pla davant de l'ONU, ratifica el treball que des de fa anys ve fent Iberdrola, amb una aposta clara per l'acceleració de la descarbonització i la implementació d'energies renovables que ens ajudin a lluitar contra l'escalfament global de forma positiva per a les persones i la naturalesa. Estem en la millor posició per treballar al costat de l'ONU i en aliances amb tercers i donar exemple a la resta del món".
Transició justa?
Els compromisos que Iberdrola ha explicitat davant de l'ONU suposen un altre pas endavant més al camí que a Espanya ha implicat el tancament de les dues centrals tèrmiques de carbó amb les quals la companyia comptava al nostre territori. Les dues últimes en tancar han estat les de Lada (Langreo, Astúries) i Velilla-Guardo, a Palència el 2020.
Des d'aleshores, i malgrat les inversions en, explica Iberdrola, en "dinamització del teixit industrial, economia circular i mobilitat sostenible" i formació dels habitants de les àrees afectades, el descens de població a la ciutat de Langreo i a la comarca de Guardo, conseqüència del desmantellament dels dos complexos miner-industrials que funcionaven a la zona, no només no s'ha aturat, sinó que s'ha accentuat: els 7.000 veïns que tenia Guardo i la seva comarca el 2020 són avui poc més de 5.000, després d'haver estat fins a 15.000 fa 20 anys -quan la tèrmica funcionava a ple rendiment- i els 40.000 del Langreo de 2020 són ara menys de 38.000. L'any 2000, la ciutat s'acostava als 50.000 veïns.
És cert que totes dues eren ja zones en declivi, però el tancament de les tèrmiques només ha servit per accentuar el desastre sense que el compromís que Iberdrola reitera tenir amb aquestes zones hagi servit de gaire. La impressió en ambdues àrees és, més aviat, de complet abandonament, però això no s'explica davant de Nacions Unides igual que, tampoc, s'explica que Iberdrola mateixa -Ignacio Sánchez Galán, de fet- advocava el 2021 per fer enderrocar les tèrmiques perquè "mai puguin tornar a utilitzar-se" malgrat els projectes museístics, culturals i de lleure que en ambdues zones -i en altres que han viscut episodis similars protagonitzats per empreses com Endesa- es plantejaven com a alternatives a partir d'idees de les poblacions víctimes de les conseqüències del desmantellament. La revolució verda, més sovint del que sembla, està deixant a les comarques mineres munts de runa i un futur més negre fins i tot que el de l'honest i avui vilipendiat carbó que les va donar vida durant segle i mig.