Així, de primeres, tothom està d'acord: gens millor que ser immortal. Per això, perquè a ningú no se li escapa que viure per sempre és un dels més antics anhels de la humanitat, diferents equips de científics finançats per milionaris excèntrics majoritàriament treballen per veure si troben el secret de la vida eterna. Un d'aquests milionaris, el rus Dmitry Itskov, crre que el 2045 aquest somni de molts podria convertir-se en realitat.

Futur segons Timelapse Of Artificial Intelligence
Futur segons Timelapse Of Artificial Intelligence

Una immortalitat només virtual

El problema és que, la immortalitat que promet Itskov no és com la imaginem: es tracta, en concret, d'una immortalitat virtual que s'aconsegueix després d'abocar el contingut del nostre cervell en un servidor i, a partir de totes aquestes dades, dissenyar una còpia en forma d'avatar de la nostra persona. Itskov no és l'únic que ho planteja: Ray Kurzweil, director d'Enginyeria de Google, també creu que serà possible. Mentrestant, empreses com la nord-americana Nectome, treballen per preservar cervells utilitzant un procés d'embalsamament d'alta tecnologia i permetre que, en un futur no llunyà, es pugui descarregar la ment en un superordinador.

Seriosament?

A priori, tot això sembla més un despropòsit que una possibilitat certa i sona molt semblant a les ocurrències dels que, no fa tant, deien que calia congelar-se per ressuscitar en el futur. Jo, que soc de natural desconfiat i pragmàtic, tinc clar que si els meus nets, quan em toqui deixar aquesta vall de llàgrimes, decideixen bolcar tot allò que he après i sentit en aquesta vida a un ordinador i em conviertem, què sé jo, en un personatge de Xarxa Dead Redemption 25, faria el mateix que, probablement, em faria a mi el meu avi si li converteixo en un personatge de Return to Monkey Island, el nou joc de la sèrie d'aventures gràfiques que protagonitza Guybrush Threepwood: fastiguejar-los el joc i, si puc, rebentar-los l'ordinador. Doncs això: que, amb les persones, ximpleries, les justes. Morir-nos (i fer-ho per sempre) és un dret que ningú, mai no hauria de poder arrabassar-nos, perquè res hi ha més trist que sobreviure a tot el que et va fer feliç un dia i, a sobre, haver de fer-ho si ni tan sols donar-li una plantofada qui va tenir la pelegrina idea de posar els teus records i experiències en un disc dur per convertir-te en dibuix animat.