Per si no fos suficient la disparada inflació de dos dígits, a partir de l'1 de gener un nou cigne negre es creuarà amb la nostra cistella de la compra en forma d'impost. Es tracta, en concret de l'anomenat imposat al plàstic, una taxa que se sumarà a la dotzena d'impostos que ja graven als aliments des que surten del camp o la granja i fins que arriben al consumidor. Des de la indústria alimentària es demana ja una moratòria.
Fins a un 7% addicional
Aquest nou impost especial amb què el Govern d'Espanya vol reduir el que considera un ús excessiu i innecessari de material plàstic als embalatges dels aliments penalitzarà amb un gravamen de 45 cèntims cada kg de plàstic d'un sol ús que utilitzin les empreses alimentàries. Deriva de la Llei de Residus i Terres Contaminats i, segons un estudi de la consultoria independent Analistes Financers Internacionals, podria reportar les arques de l'Estat fins a 2.000 milions d'euros anuals. La creu de la moneda, que és la que ens tocarà als consumidors, suposa que les distribuïdores i els fabricants es veuran obligats a pujar fins i tot un 7% tots els productes que es venen en envasos petits perquè quadrin els seus comptes.
Així, mentre que els detergents, gels, cremes i de similars poden pujar un tres o un quatre per cent, els lactis el faran una mica menys: entre un 1% i un 3%.
El plàstic, indispensable segons els distribuïdors
Els distribuïdors lamenten que la nova taxa vagi a entrar en vigor sense que el Govern d'Espanya s'hagi esforçat prou com per garantir un subministrament de plàstic reciclat o materials ecològics substitutius suficients per proveir tota la indústria alimentària. Per als productors, el plàstic (o una alternativa fiable) és imprescindible.
La taxa deriva d'una normativa europea vigent des de 2021 segons la qual cada país ha de pagar 0,8 euros a la UE per cada quilo de plàstic que no recicli. Itàlia aplicarà també una taxa similar a l'espanyola a partir de gener i el Regne Unit, que ja no forma part de la UE, té també un impost similar. La solució sembla difícil; però potser una bona idea hauria estat activar abans de l'entrada en vigor de la taxa un Pla Estratègic per desenvolupar materials ecològics de qualitat capaços de reemplaçar el plàstic però, com sempre, sembla que el primer és recaptar.