Per molt que Europa i els Estats Units avancin en la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible, la revolució verda no serà possible sense comptar amb l'Índia i la Xina. Per població i desenvolupament industrial, els dos gegants asiàtics que són, a més, fàbriques globals, són agents a tenir en compte. A l'Índia, el govern compta amb triplicar la seva capacitat de producció d'energia renovable el 2030, però per aconseguir-ho necessiten diners. I no és precisament poc.
Gairebé 400.000 milions de dòlars per assolir les zero emissions
D'entrada, l'Índia necessita de 293.000 milions de dòlars per finançar els projectes que té en marxa i arribar els objectius fixats per a 2030. Si el que es pretén és convertir l'economia Índia en net zero (zero emissions), que és el que proposa l'Agència Internacional de l'Energia, encara faran falta més fons. Quants? Segons els experts d'Ember, 101.000 milions de dòlars més. En total, 394.000 milions. Ember és un dels think thank energètics més prestigiosos del globus.
Què plantegen?
El Govern indi contempla produir el 2030 un 32% de la seva electricitat amb sistemes fotovoltaics i un 12% amb parcs eòlics. Així, d'aquí a 2030 hauran d'instal·lar 115 GW més d'energia solar i 9 GW addicionals de parcs eòlics. Avui, disposen de 113 GW de potència eòlica instal·lada i de 333 GW de potència fotovoltaica. El principal problema que aborda el país asiàtic és el de la inversió, perquè les necessitats superen la capacitat local, que se situa avui en 75.000 milions. Hi ha solució? Sí, que Occident inverteixi allà. Si no, la revolució verda serà incompleta.