Els nostres ordinadors (i els nostres mòbils, que són ordinadors al cap i a la fi) són com són i ens hi relacionem com ens relacionem perquè, al seu dia, el senyor Bill Gates i el seu equip van crear la interfície gràfica d'usuari que va donar lloc a Windows. Va ser, com ell mateix indica, una revolució en tota regla: la informàtica, des del punt de vista de l'usuari, era fins aleshores una mica difícil d'entendre i utilitzar i, avui, és accessible per a qualsevol. Ara, assenyala Gates, estem davant d'un altre canvi disruptiu i l'eina no és una interfície. I no ho és perquè l'eina que ho canviarà tot (esperem que a millor) és l'IA.
Menys desigualtat
Bill Gates és optimista i, si bé afirmava que el potencial disruptiu de l'IA és comparable al que al seu dia va encarnar l'energia nuclear, ara matisa que, segons el seu parer, la nova eina ajudarà a reduir "algunes de les pitjors desigualtats". Gràcies a ella, assenyala, serà possible, per exemple, salvar la vida de persones que moren en països pobres per malalties fàcilment guaribles com la diarrea o la malària. De fet, n'hi haurà prou amb preguntar a un dispositiu: ni tan sols serà necessari saber llegir. Gates és concloent: "El desenvolupament de la intel·ligència artificial és tan fonamental com la creació del microprocessador, l'ordinador personal, internet i el telèfon mòbil. Canviarà la forma en què les persones treballen, aprenen, viatgen, reben atenció sanitària i es comuniquen entre si. Indústries senceres es reorientaran al seu voltant. Les empreses es distingiran per com de bé que l'utilitzin".
Quins àmbits afectarà?
Entre els camps en els quals espera avenços notables gràcies a l'IA figuren l'educació, el canvi climàtic, la productivitat en el treball o la sanitat. Arribaran, creu Gates, noves vacunes i medicaments perquè, amb l'IA, els terminis de desenvolupament s'escurcen i la capacitat de realitzar assajos i simulacions que no afectaran negativament éssers vius es multiplica.
Necessitat de control
Tot, tanmateix, s'haurà de fer de manera ètica i limitant els riscos, encara que Gates dona per fet que els problemes que planteja se solucionaran sols. Dona per fet, per exemple, que es generaran intel·ligències artificials capaces d'autoregular-se però que, en no controlar el món físic, no podran establir els seus propis objectius. Ni Skynet ni Hal 9000, no creï Gates, són en l'horitzó encara que, tot sigui dit, si així fos i ell el sabés, tampoc no ho diria: té massa interessos en l'assumpte.