Si ens imaginem tots els objectes de casa nostra donant-se informació com si d'un ordinador es tractés possiblement ens sentiríem desconcertats. La idea que un mirall ens aconselli sobre quines sabates ens queden millor amb la roba que portem pot sonar a forassenyada, però com aquest hi ha desenes d'exemples que ens ajuden a visualitzar de què tracta l'Internet de les coses. Un sector que porta molts anys treballant en crear objectes intel·ligents, que s'ha aplicat majoritàriament en l'àmbit empresarial i industrial, però que no ha aterrat encara del tot en la nostra vida quotidiana.

L'Internet de les coses fa referència a tots aquells objectes que es veuran afectats per les noves tecnologies, que podran emmagatzemar dades al núvol i que ens ajudaran a estar connectats a tota hora i a consumir informació en temps real. Les Smart TV són un exemple clar d'allò que l'Internet de les coses pretén ser i, en aquest cas, l'evolució respecte a la televisió convencional és molt notable. Es tracta d'una manera completament diferent de consumir continguts, portant-lo a un altre nivell, més variat, més complet, més ràpida, més interactiva i, en definitiva, més connectada. I com amb les Smart TV, la indústria tecnològica confia a crear amb tots els nostres objectes un ecosistema intel·ligent.

Per exemple, les sabatilles SpeedForm Gemini 2 estan dissenyades per registrar les marques i distàncies recorregudes per la persona que les utilitza; i també disposen d'un GPS perquè l'usuari pugui consultar les ubicacions per les que ja ha passat o per les quals vol passar. A més, disposen d'una app que permet consultar aquestes dades des del telèfon mòbil.

Les possibilitats es poden aplicar a tota mena d'objectes i accions a realitzar. Els smartwatches suposen un altre exemple: al rellotge de tota la vida se li posa una pantalla digital que et permet respondre trucades, connectar-te a Internet i consultar les notificacions del teu smartphone.

Perquè, al final, tot pretén ser smart (intel·ligent). A part del mòbil i el rellotge, els cotxes també comencen a parlar, a aparcar sols i a assumir certa autonomia a l'hora de circular. O les ciutats intel·ligents, que disposen d'ubicacions amb accés Wi-Fi i de xarxes de dispositius connectats perquè a tota hora les persones puguem viure en ambdós mons: el real i el digital.

Tot això ja està entre nosaltres, però l'ambició és molt més gran. Que la teva nevera t'avisi sobre el mal estat d'un producte o que els teus llums s'encenguin quan detectin que hi ha poc llum a la sala són exemples de la llarga llista d'idees que conformen l'Internet de les coses.

Els perills de l'Internet de les coses

Tot el que té a veure amb Internet i tecnologia té una amenaça: el hackeig. Imaginem que un ciberdelinqüent aconseguís el control del teu forn o del teu cotxe. La capacitat per aturar aquest tipus d'atacs dependrà, majoritàriament, del treball que realitzin les empreses creadores dels esmentats objectes en seguretat. L'esmentada seguretat ha estat qüestionada pels experts, considerant que s'ha de treballar en blindar als objectes intel·ligents perquè aquells que vulguin robar, extorsionar o espantar a la gent a través de les coses de les seves llars, no puguin.

Recentment, un grup de hackers va demostrar la vulnerabilitat d'aquest tipus de dispositius per demostrar i acusar aquesta falta de seguretat. En aquest cas, es tractava d'unes bombetes intel·ligents Phillips Hue que van ser hackeadas per un grup d'estudiants de l'Institut Weizmann de Ciencias i la Universitat de Dalhousie. Tan sols amb l'ús d'un dron i a aproximadament 70 metres de distància d'on es trobaven les bombetes, van ser capaços de prendre el control d'aquests objectes i apagar i encendre els llums al seu aire. Amb infectar a una bombeta els va servir per escampar el virus per la resta de la xarxa i dominar tota la infraestructura lluminosa d'un edifici. Com aquest, hi ha hagut més casos d'hackeos que pretenen demostrar que l'Internet de les coses ha d'estar preparat de veritat per instaurar-se a les nostres cases.